Amors de Pagès

Potser amb la voluntat perversa d'arrecerar-se a l'ombra del gran èxit editorial d'El món de Sofia l'escriptor figuerenc Vicenç Pagès acaba de treure al mercat una novel·la desconcertant i atractiva titulada El món d'Horaci (Empúries, 1995). En el seu retorn a la taula de novetats, l'autor del notabilíssim Cercles d'infinites combinacions (Empúries, 1990) s'adscriu al puixant gènere del manuscrit trobat —aquest cop en suport magnètic i tan desordenat com el Llibre del desfici de Pessoa— i ens presenta l'edició d'una història fragmentada en un seguit de fitxers informàtics. El món d'Horaci és una literaturització intel·ligent i eficaç d'un tema recurrent en la nostra quotidianitat mediàtica: l'interregne cada cop més ampli que els mass media han establert entre la dita realitat i la dita ficció. Les ditades de Pagès deixen empremta. Cal un cert domini de les tècniques desxifradores per descobrir totes les ratlles del fals que emmascaren les pàgines d'aquest món horacià tenyit d'idiolectes joganers, homofonies sorprenents, parles privades de cotilla i jocs de paraules desacomplexats.
Una de les ditades més peculiars de l'obra és al fitxer dit BLOC1.HOR. Aquí, el nét espuri de Cortázar que protagonitza la novel·la abandona la xerranca i s'abona a la dita trigonometria sentimental. Sota el lema «l'amor és una funció», s'estén a analitzar les representacions cartesianes d'un ampli ventall de tipologies sentimentals. A partir d'una variable independent x (el temps) i una variable dependent y (el comportament afectiu, la sexualitat, les necessitats i els desitjos) aquesta fascinant criatura de Pagès representa gràficament un seguit de relacions de parella. Si ƒ és l'amor, x➙y=ƒ(x).
Fredes i clares, les representacions parteixen del moment en el qual la parella estableix un binomi format pel «primer coit i la convivència aproximadament monògama». El mostrari inclou gràfiques de les relacions dites normals i gràfiques de les relacions dites patològiques. De les onze variants establertes, unes quantes serveixen per il·lustrar els avatars emocionals del currículum amorós de Marilyn Monroe: des del seu primer matrimoni amb l'honrat treballador de la Lockheed James Edward Dougherty fins a les seves relacions puntuals amb John Fitzgerald Kennedy, passant per la seva connivència amb el dramaturg Arthur Miller o per les anades i vingudes de la seva convivència amb el jugador de beisbol Joe Dimaggio.
Tot plegat una il·lustrativa manera d'analitzar de què parlem quan parlem d'amor que, lluny de significar un mer divertiment enganxat amb blue-tack a les pàgines centrals d'aquest homenatge literari al fals, ajuda a ubicar l'univers referencial que envolta el món d'Horaci en el seu punt just. La descreença és l'única creença possible a l'hora d'analitzar l'aparença. Que un tema del teatre de Calderón salti dignament al nostre entorn plagat de semiòlegs, simulacres i setciències no és poca cosa. Sobretot si el curador dels fitxers editats tragina al nom un homòfon carregat de doble sentit, dit Bisens.