Bestiari

Parlàvem la setmana passada dels excel·lents reculls d'articles periodístics de Ramon Solsona Ull de bou i Ull de vaca (Quaderns Crema, 1995). Els dos títols que Solsona ha triat per encapçalar els seus articles "seriosos" i els més "humorístics" tenen la ignota virtut de formar una de les poques paraules hermafrodites de la nostra llengua: bouvaca. Un bouvaca és un estri mariner. Concretament un "art de pescar, més petit que el de la pesca del bou, que arrossega una sola embarcació proveïda de dues perxes laterals, una a cada banda, en els extrems de les quals es lliguen els caps de l'ormeig". L'únic mot hermafrodita paral·lel al bouvaca que se'ns acut és el barbarisme flagrant matxembrat —provinent del verb espanyol machihembrar—, amb el qual els fusters designen certes peces encaixades.
Arran de la publicació dels acròstics bíblics, alguns lectors ens han fet arribar poemes alfabètics en diverses llengües (però no en català). La majoria dels exemples són, com era d'esperar, didàctics. Destinats al públic infantil. Alfons Saumell (Barcelona) ens ha tramés una auca deliciosa en anglès que reprodueix un animal per cada lletra de l'alfabet. Sobta la presència d'alguns animals exòtics forçats pel compromís alfabètic. L'anglès resol bé lletres difícils com ara la K (kangaroo), la W (wolf per llop), la Y (yak) o la Z (zebra), però fracassa estrepitosament amb la X (el rodolí assegura que per més que busqueu no trobareu cap ics en tot el zoo) i ha de recórrer al mitològic unicorn per a la U. En la casella de la N hem retrobat el nilgau, un bòvid de color gris fosc que els assidus dels mots encreuats trobem familiar.
Un dels bestiaris menys sistematitzats és el que componen els animals habituals de les reixes de mots encreuats. Tots els que ens hem dedicat alguna vegada a fabricar o resoldre el rei actual dels jocs de paraules sabem que rere les nostres reixes de paper sovint s'oculten urs, boes, nyus, emús, ocapis i iacs. També nilgaus, marabús, onagres i urubús. Bèsties de mots encreuats que només podrem conèixer si anem al parc zoològic. Els enigmistes sempre hem venerat els seus noms. Fins al punt que en 1925 els primers nord-americans addictes a la pràctica diària del recentíssim passatemps dels quadrets negres van muntar un aplec multitudinari al zoo del Bronx. El motiu de la festa era retre homenatge a l'emú, el nyu i la boa, tres dels animals més assidus de les primeres graelles de mots encreuats gràcies a la brevetat dels seus noms. La targeta d'invitació deia que aquestes tres bèsties "juguen un paper molt important en la quarta activitat més practicada del país". Cal recordar que la televisió encara havia de néixer.
Esperem que la festa de presentació del proper recull dels mots encreuats de l'AVUI que signa diàriament Miquel Sesé es faci al parc zoològic de Barcelona. Podríem estendre l'homenatge als anoes (búfals nans), els anolis (mena d'iguanes), els bàrals (ovins), els carabaos (búfals indis), els egòcers (antilops negres), els gaials (bòvids), els licaons (mena d'hienes) o els niales (bòvids). La targeta d'invitació reproduiria un bouvaca.