dijous, 1 de febrer de 1996

Catalans universals

Llengües viperines asseguren que cada cop resulta més difícil trobar catalans prou universals per rebre els guardons excelsos de la cultura oficial d'aquest país. I certament, la nodrida llista dels posseïdors de la creu de sant Jordi, per posar només un exemple innocent, s'acosta cada cop més a la magnitud de la guia telefònica. L'enigmística, en la seva modalitat balsàmica, permet trobar una solució digna a aquest problema.
En Joaquim Roé i Vellvé (Barcelona) ens ha tramés una d'aquelles cartes de lector fidel que només l'ètica professional ens impedeix reproduir sencera. Altrament l'article l'hauria de cobrar ell. Roé s'ha dedicat a espigolar catalans universals disfressats sota pseudònims forans. Partint de l'incontestable origen català del terme musical jazz (que el perillós poeta Lluís Urpinell s'entesta a assegurar que prové etimològicament del jaç) Roé ha desemmascarat un nodrit grup de catalans ocults rere pseudònims clarament catalanescos mitjançant l'exercici de la traducció. Una reelaboració de l'activitat onomàstica d'alguns escriptors dels setanta a l'hora d'adaptar la novel·la negra al nostre entorn. Jaume Fuster, per exemple, anostrà el ianqui L. Archer amb el nom de Lluís Arquer.
Així, en el ram de la política internacional Roé descobreix que el predecessor de Bill Clinton es deia en realitat Jordi Mata (George Bush) i esgrimeix com a prova concloent que va confiar la secretaria d'estat a un descendent de catalans anomenat Jaume Forner (James Baker). També el primer ministre britànic (John Major) prové del nostre país. El seu nom real seria Joan Batlle. Roé fila tan prim amb el seu procediment onocriptogràfic que els fils del cabdell es van desembullant davant dels nostres ulls atònits. Així, "el comandant en cap de les forces de l'ONU a l'antiga Iugoslàvia, Bernat Gener —Bernard Janvier—, és fill d'un militar traïdor a la República que es va exiliar perquè no combregava amb la franquesa que dominava a Espanya, sinó que preferia el futbol: anava de gol en gol ".
El món de l'esport oculta il·lustres catalans anònims. El teutó Bernd Schuster esdevé Bernat Sabater, el tennista Boris Becker es diu en realitat Borís Forner i el nom del campió mundial de fórmula I Michael Schumacher oculta la identitat de Miquel Sabaté. Però les sorpreses més inesperades, més enllà dels cognoms d'origen gremial, ens les deparen els universos científic i humanístic. Aquí, el descobridor de la llei de la gravetat esdevé Isaac Vilanova (sir Isaac Newton) i el seu revolucionari refutador Albert Sarroca (Albert Einstein). Entre els homes de lletres destaca el catalaníssim Voltaire (tingut fins ara per un pseudònim de François-Marie Arouet), Enric Moliner (per Henry Miller) i, last but not least, l'insigne pare de Hamlet: Guillem Sacsapera.
La proposta dels transeudònims és engrescadora. El món es repobla de catalans insignes. És clar que els enigmistes sempre tendeixen a capgirar els mitjons. De manera que potser aviat algú dubtarà de la catalanitat d'Angie Pidgeon o de George Hill. I sobretot, d'això n'estem segurs, del tàndem extravagant que formen J.M. Choose the Kiss i A. Wineup-Stables.