Els prefixos estan d'actualitat. La setmana passada analitzàvem les fascinants conseqüències que provoca la mesura abolicionista de guionets dictada per l'IEC. Vèiem, per exemple, com un alleujat ex-portador d'un virus es transvestia en el seu emprenedor exportador per exigències del no-guió. O com Salvador Espriu es transformava en un autor excitat. Però el ball de bastons no es limita als ex. La casa Matutano ha enredat el mític Epi per encapçalar una campanya de promoció d'unes patates fregides sota el lamentable lema "Llega la Epidemia". Avui, aquesta secció convida els seus lectors a descobrir noves pròtesis doctorals basades en els falsos prefixos.
La proposta és senzilla: només cal trobar prefixos entrats de matuta en mots que no els requereixen i no confondre matuter amb matusser. Ni amb matutano. Tots els mots prefixats comencen per una partícula (contra, des, eco, epi, ex, exo, extra, hetero, hipo, hiper, homo, in, intra, macro, meta, micro, post, pre, pro, re, super, trans...) que ens adverteix del sentit que adquirirà la paraula que estem llegint. Però no tots els sentits que desprenen són transparents. Ni les postres es prenen necessàriament després de les tres, ni un propòsit té res a veure amb el marro, ni un cos translúcid ha de correspondre per força a una ment gaire lúcida. Però les pròtesis mal prefixades ens permetran especular lliurement sobre els sentits ocults dels mots. Pura pretensió, és clar. Una nova festa enigmística invocable.
D'entrada, sobta la relació entre els prefixos i les lletres de l'abecedari. Si ens limitem a les beceroles descobrirem que els navegants prefereixen la A (proa), que els més vanitosos trien la B (superb) o que els jutges i els kafkians es queden amb la C (procés). El sistema de les pròtesis també ens permetrà esbrinar per què les Jotes són sinònim de postís, per quins set sous els botiguers posen el preu sempre per sota de la unitat superior (allò de les 999) o com és que les forces polítiques dites progressistes estan preparant l'estratègia del contrapès per fer front al previsible triomf del PP.
Gràcies a les pròtesis mal prefixades és probable que esdevinguem aferrissats partidaris del bable o que acabem per avorrir els assessors fiscals perquè sempre ens parlen de prorrates. En el reialme del fals prefix, els insectes defugen l'organització sectària i s'individualitzen, la metadona és un ver substitut de l'heroïna, la propietat esdevé un clam de clemència, les premisses lògiques es desenvolupen abans de la litúrgia cristiana i les postil·les s'escriuen després de degustar una infusió tranquil·litzadora. La pràctica descarada dels falsos prefixos ens exiliarà a una illa del tot incontinent. Hi arribarem ferits, sense saber en realitat si ens hi han inferit o transferit, si ho referirem, ho preferirem o hi interferirem. Sense saber res. Absolutament malfixats.