dijous, 11 de gener de 1996

Encadenats a Horaci

Parlàvem dijous passat d'El món d'Horaci, la novel·la que Vicenç Pagès Jordà acaba de publicar a Empúries. Una fascinant aplicació literària dels mecanismes més subtils de l'enigmística al servei del fals. Partint de la suprarealitat espúria que imposen els mèdia, VPJ basteix una intriga surreal que desemmascara la manipulació dels signes per demostrar que la televisió és miratge i el llenguatge revelació. Amb l'alè de Feuerbach VPJ qüestiona la realitat i s'afegeix a la crítica sistemàtica dels sopars de duro que consumim cada dia sense caure en la temptació apocalíptica.
L'ajut inestimable de la insigne filòloga Carla Romans i de l'escriptor Àngel Mauri li permeten adoptar l'escèptica mirada de sant Tomàs a l'hora de transmetre amb eficàcia la perplexitat semiòtica de l'Homo Recept-Horus contemporani. Horaci explora amb equipament enigmístic els pous (wells) insondables de H. G. Wells (l'autor de La guerra dels mons ), Orson Welles (el seu reemissor radiofònic), George Orwell (profeta de la pantalla espantall) i Robert Maxwell (magnat mediàtic ofegat a les costes de la Gran Canària). El mostrari de mecanismes enigmístics que VPJ posa al servei de la seva novel·la és ampli i variat. En destacarem dos. L'encadenat i el lipograma.
L'encadenat és una variant de la xarada basat en un mot que acaba amb el mateix grup de lletres amb el qual comença un altre. L'inventaren els italians en 1950 i l'anomenen lucchetto (cadenat). El joc era popular a les revistes d'enigmística clàssica, però el seu veritable esclat es produí en 1987 quan el noruec Karl Strong va inventar-ne la modalitat onomàstica. Així, del sobtat maridatge entre el mític capità Horace NELSON i del líder sudafricà NELSON Mandela sorgia un hipotètic Horace Mandela. El procés és senzill. En aquestes noces sorprenents l'enigmista només actua d'alcavot. L'alquímia dels noms fa la resta. Així, ajuntant Santa KLAUS i KLAUS Kinski apareix una admirable Santa Kinski i de la combinació d'Elton JOHN amb JOHN Lennon en sorgiria un andrògin Elton Lennon.
Per reblar el paper del pou (well), que tindrà una transcendència macabra a la novel·la, VPJ s'empesca una explosiva parella d'autors encadenats —Walter Scott Fitzgerald Kennedy Toole & Walter Benjamin Franklin Delano Roosevelt— i els fa signar To the fair well with tied down arms (Al bell pou amb els braços lligats, variant de la famosa A farewell to arms d'Ernest Hemingway).
Finalment, l'as d'oros que és Horaci viu una esquizofrènica lluita interior digna d'Anthony Perkins a "Psicosi" que és un clam del poder revelador de la paraula en un lipograma d'as. "Clams d'alba": «—Parla'n amb la Varvara. / —Planta cara a Atlanta. Ataca la Varvara. Rapta-la, falca-la a la cambra, tanca-la, passa la balda, abat-la al matalàs, tapa-la amb la manta, banya-la amb la saba sagrada, tasta'n la sang./ —Calma't: pacta. / —Llança-la a la bassa, tanca la trapa. / —Adapta't al cap atlant. / —Mata-la. / —Raspalla-la. / —Matxaca-la, cratxa-la. / —Calla, Max! / Varvara: ¿L'atzar la salvarà?»