dijous, 25 de desembre de 1997

Moby Dick

Michael Drosnin, l’autor del polèmic best-seller The Bible Code (Simon & Schuster, 1997) assegura haver demostrat que la mà de Déu va escriure de puny i lletra les sagrades escriptures. Però potser ara s’haurà de mossegar la llengua. Qui té boca s’equivoca, diem per aquí. O “por la boca muere el pez”, que diuen per allà. Perquè de criatures marines va la cosa. El 9 de juny de 1997, en plena campanya promocional del seu llibre, Drosnin declarava al Newsweek: “Quan els que tant em critiquen trobin un missatge sobre l’assassinat d’un primer ministre codificat a les pàgines de Moby Dick els creuré”. Les seves paraules no s’han d’entendre com una boutade ni com un insult a la genial obra de Melville. Drosnin va descobrir i publicar un missatge codificat al Gènesi que presagiava l’assassinat d’Isaac Rabin un any abans que succeís. A més, ha desenvolupat un sistema de recerca del text sagrat que teòricament permet conèixer el destí de la humanitat. Ja n’hem parlat a les dues últimes columnes d’enigmística.
El matemàtic australià Brendan McKay (bdm@cs.anu.edu.au) respon Drosnin amb contundència des del seu web sobre miracles matemàtics a Internet (http://cs.anu.edu.au/~bdm). McKay ens adverteix que la llengua anglesa és molt menys flexible que l’hebreu a l’hora de formar paraules amb lletres soltes. Bàsicament perquè l’escriptura de l’hebreu clàssic només contenia les consonants dels mots i llavors “ptd” es podria llegir petada, patida, pitada o potada, entre d’altres opcions imaginatives. Així i tot, McKay aplica el mateix mecanisme informàtic al text de Moby Dick i troba, per exemple, que el nom d’Indira Gandhi en vertical (IGANDHI) és encreuat per la frase “the bloody deed” (el fet sagnant). La Gandhi va ser assassinada el 31/11/84 quan ostentava el càrrec de primera ministra hindú. El repte de Drosnin ja queda respost amb contundència, però McKay s’anima amb les sopes de lletres i l’invent comença a funcionar-li.
El president libanès René Moawad (assassinat per una bomba el 22/11/89) surt encreuat per dues frases ideals: “burst open the door” i “an exploding bomb”. El mètode bíblic es mostra també un passatemps molt eficaç aplicat a Moby Dick. Rere Gandhi i Moawad desfilen morts tan il·lustres com Lev Trotski, Martin Luther King, el canceller Engelbert Dollfuss, John Fitzgerald Kennedy, Abraham Lincoln i, per acabar-ho d’adobar, la ploradíssima princesa Diana. Tots ells escrits en vertical i encreuats per frases tan al·lusives a la seva manera de morir com les que Drosnin descobreix a la Bíblia. Després d’aquesta notable exhibició, Brendan McKay s’ha vist obligat a introduir una nota al seu web per desmentir rotundament que Moby Dick sigui un llibre sagrat, perquè es veu que ja rebia e-mails de nous crèduls melvilians. En tot cas, potser fóra bo que el programa informàtic fos comercialitzat. Trobar com acabarà Esperanza Aguirre en un text de Julián Marías tindria la seva gràcia.