Velocitat

Una de les fórmules físiques més fàcils de retenir és la de la velocitat. Només cal rememorar la criatura galàctica que Steven Spielberg ens va introduir al cervell i ja la tenim: ET. O, més pròpiament, e/t. L’espai recorregut partit pel temps invertit. Aquesta fórmula també ens serveix per descriure les cronovies, una proposta enigmística que està tenint molta requesta. Vam convenir a anomenar cronovies totes les vies públiques batejades amb una data. Les trameses dels lectors de l’AVUI ja conformen un notable calendari d’espais que cobreix els dotze mesos de l’any, tot i que encara estem molt lluny dels 365 carrers que completarien la col·lecció. Ara per ara, un tour per totes les cronovies localitzades només cobriria 36 dies.
Hi ha quatre mesos amb només una cronovia (febrer, agost, octubre i desembre) i el mes més ben representat en té set. És el mes de maig, amb cronovies dels dies 1 (Sitges, entre d’altres), 2 (Manresa, Terrassa, Barcelona, etcètera), 5 (Milà), 8 (París), 17 (Manresa), 24 (Milà) i 27 (Ripoll). Curiosament la majoria de les dates que configuren les cronovies estan relacionades amb proeses bèl·liques dels exèrcits enemics. O sigui que no només els catalans patim del masoquisme inherent a la celebració de l’onze de setembre. Els desastres i, en general, els fets luctuosos tenen un lloc més destacat en el guionatge oficial de la memòria que no pas les victòries. París és plena de dates relatives a l’ocupació alemanya durant la segona guerra mundial. Tunis a les trifulgues de la independència. I per tots els Països Catalans planen dates diverses relacionades amb la guerra del francès, les topades carlines o les turbulències republicanes.
Una primera ruta turística semestral per a enigmòfils amb un dia de vacances al mes podria ser la següent: ara, a finals de desembre, una corresponsal gironina anònima ens proposa un plaent viatge a Palma de Mallorca per visitar el carrer 31 de desembre, cronovia equivalent al 9 d’octubre valencià que rememora el dia que el rei Jaume I va conquerir la ciutat. L’egarenc Enric Fontvila ens recomana que per gener anem a Tunis, on trobarem la Rue du dix-huit Janvier 1952, una travessia de l’enorme avinguda Habib Burguiba. La data té relació amb la petició d’independència que el Neo-Destur tramet als francesos aquell any. Pel febrer ens reservem l’anada a Milà, perquè al costat del recinte firal —la Fiera Campionaria— hi ha la Piazza sei Febbraio.
L’economista castellonenc Josep Artola ens convida a visitar el Carrer 9 de març de Castelló de la Plana, una data luctuosa de 1810 relativa a la resistència local a les tropes napoleòniques. Per abril, Carles Fages ens aconsella un carrer del barri de Ca n’Aurell de Terrassa que commemora la proclamació de la II República el 14/4/1931. Finalment, el físic i poeta David Jou ens recomana anar a Sitges el maig. Concretament a l’animadíssim carrer 1 de maig (de 1838), una cronovia d’alta velocitat que commemora un episodi bèl·lic de les guerres carlines.