Atzar i intencionalitat

Paul Auster va posar en circulació l'anomenada música de l'atzar per referir-se a allò d'inefable i mistèric que té l'existència. L'atzar és un nou sinònim de la divinitat, un anagrama català de Tzarà, el romanès pare del dadaisme. L'atzar és pertot i la seva incidència sobre les nostres vides tan notable que dificilment podem fer altra cosa que plegar-nos al seu poder. O escoltar-ne la música. Fa unes setmanes per Internet va circular un d'aquells missatges curiosos que fan prou fortuna perquè tothom els reenvïi, en una demostració espontània de la potència del mitjà. Un addicte anònim va investigar els paral·lelismes entre dos mítics presidents dels Estats Units: Abraham Lincoln i John Fitzgerald Kennedy. Les recerques sobre el cas JFK han esdevingut tot un gènere però en aquesta ocasió els habituals clams de conspiració han estat substituïts per la música de l'atzar en un joc de simetries tan fascinant com inútil.
Resulta que Lincoln va accedir al Congrés per primer cop com a diputat electe en 1846 i Kennedy en 1946. Que Lincoln va ser elegit president en 1860 i Kennedy en 1960. Que, i aquí comencen les recerques de caire més patològic, els cognoms Lincoln i Kennedy tenen tots dos set lletres. Que tots dos presidents van estar especialment compromesos en la defensa dels drets civils i que les seves respectives esposes van perdre ambdues una criatura mentre estaven instal·lades a la Casa Blanca. Naturalment, comparteixen moltes més coses, la més coneguda de les quals és que tots dos foren assassinats durant l'exercici de la seva presidència. Tots dos van rebre un tret al cap. Tots dos en divendres.
La teranyina de simetries s'escampa per racons insòlits quan descobrim que el secretari de Lincoln es deia Kennedy de cognom i, horreur!, el de Kennedy cognomava Lincoln. Tots dos presidents van ser assassinats per gent del sud. Els seus successors, sense cap connexió entre ells, tenien el mateix cognom i també havien nascut amb una diferència d'un segle: els presidents Andrew Johnson (1808-1875) i Lyndon Johnson (1908-1973, aiiii!). Pel que fa als assassins, el de Lincoln es deia John Wilkes Booth i havia nascut l'any 1839. Inexorablement Lee Harvey Osvald, a qui van encolomar l'assassinat de JFK, va néixer cent anys més tard: 1939. Tots dos magnicides van ser coneguts pels seus tres noms (aquesta és fluixa, ho reconec), però si en sumem les lletres tots dos tercets resulta que en tenen 15 (què us pensàveu?). Una penúltima coincidència agermana els assassins: Booth va fugir del teatre on va pelar Lincoln i el van enxampar en un magatzem; Osvald, per contra, va fugir del magatzem des d'on va disparar JFK i el van enxampar en un teatre. Per acabar-ho d'adobar tots dos van morir assassinats abans dels judicis respectius.
Tot plegat, com un d'aquests relats austerians tan suggerents, amb l'afegit que la música de l'atzar aquí té una segona veu secular. Qui serà triat president dels Estats Units l'any 2060?