Un tal Goldwyn

En l'àlbum de cromos que els bons amants dels jocs de paraules porten sempre a sobre hi ha lloc per a tota mena de personatges. Creadors d'enigmes, escriptors obsedits pels mots que fan servir, inventors de jocs, ludòpates del llenguatge o personatges públics amb una certa tendència als lapsus linguae. Un treball recent de Josep Maria Albaigès sobre les patinades verbals que els catalans coneixem amb el nom de piquiponades en honor a l'exalcalde de Barcelona Joan Pich i Pon, ens permetrà incorporar el famós productor de cinema nord-americà Samuel Goldwyn a la nòmina d'il·lustres trabucaires verbals. Albaigès ha resseguit les anècdotes verbals —reals i atribuïdes— que embelleixen la biografia d'aquest monstre de la indústria cinematogràfica i hi ha detectat un bon grapat de perles. Com sempre, la fama ultrapassa les citacions documentables, però en aquest gènere la veracitat és una anècdota més.
Goldwyn és la Ge de la Metro Goldwyn Mayer, la productora del lleó. Polonès d'origen, Samuel Goldwyn (1884-1974) representava a la perfecció l'arquetip del self-made man americà. Més viu que no pas intel·ligent i més actiu que no pas culte, Goldwyn admetia les seves freqüents patinades verbals, tot i que sovint les atribuïa a la maldiença del seu entorn. El cert és que sempre va viure envoltat de personatges de llengua viperina, com ara el comediant Eddie Cantor, el director hongarès Michael Curtiz o el seu agent George Kaufmann. De manera que segurament hi ha més pa que formatge en les anècdotes que transcriu Albaigès.
Per exemple, en una resposta que li atribueixen i que el lector català podrà contrastar amb el tarannà de Jesulín de Ubrique: "Li puc contestar en dues paraules: im-possible!" De fet, Albaigès ha descobert que aquesta atzagaiada ja havia aparegut en una revista d'humor l'any 1925 i que fins i tot Chaplin en va reclamar l'autoria, en el seu cas irònica. Goldwyn, en canvi, va negar haver-la pronunciada mai. "Im-possible!", insistí. Igual com va negar haver bramat "incloguin-me fora d'això!" per expressar el seu desacord amb les decisions d'uns associats. D'altres piquiponades a la manera de Hollywood que recull Albaigès inclouen frases realment genials, com ara "Un contracte verbal té menys valor que el paper en el que està escrit!" amb la qual Goldwyn hauria pretès incomplir un compromís que no havia signat. Sembla que aquesta frase també és espúria, però en canvi seria un mer retoc d'una frase menys rimbombant pronunciada realment pel productor davant de Joseph Schenk: "El seu contracte verbal té més valor que el paper en el que està escrit".
De totes les piquiponades goldwynianes que Albaigès ha reunit en el seu treball, encara inèdit, n'hi ha una d'excepcional per la seva enorme versatilitat. Imaginem-nos Samuel Goldwyn davant d'un guió que planteja agosaradament la realitat política nord-americana. La seva reacció és de repulsa. Per reforçar el seu no rotund argumenta: "Si Roosevelt fos viu es regiraria a la seva tomba!" Mai més ben dit.