dijous, 19 de novembre de 1998

Entrem a l'examen?

L'enigmística acaba d'entrar al sistema educatiu català, més enllà del voluble espai dels crèdits variables on ja senyorejava. Gràcies a un compacte equip de pedagogs liderat per Jaume Macià i Guilà (impulsor de l'apreciable "Lliguem Mots!" i d'altres llibres de text sobre llengua i literatura catalana que edita Teide), els negocis ludolingüístics que alenen des de fa gairebé deu anys aquesta columna s'han consolidat en els textos de suport que acostumen a il·lustrar els llibres de llengua. La benedicció definitiva, però, s'acaba de donar al nou "Llengua Catalana i Literatura de 2n de Batxillerat" (Teide, 1998), un manual signat per l'esmentat Macià amb Antoni Carbonell, Montserrat Cassanyes, Marta Gallart i Anna Maria Muñoz. La tossuderia d'aquest equip els va dur a l'extrem d'encarregar-me una trentena de textos il·lustratius dels principals mecanismes enigmístics. De manera que, per poc que badin, els alumnes de segon de batxillerat d'enguany ja es trobaran un palíndrom, un lipograma, un pangrama o uns mots seriats a l'examen, com qui troba una mosca a la sopa.
Un elemental sentit del pudor m'impedeix comentar aquests textos concrets que representen el bateig acadèmic de l'enigmística, però si fullegem les 454 pàgines del manual (em nego a seguir parlant de llibres de text) topem amb altres exemples de la innegable sensibilitat ludolingüística que ha portat l'equip d'autors a apostar per l'enigmística. Així, per exemple, es fan ressò d'una de les iniciatives editorials més divertides dels últims anys, provinent d'Itàlia i adaptada al català per Jaume Subirana a Edicions Proa: la publicació de textos terapèutics editats en format de medicament. Subirana va auspiciar una pomada antiinflamatòria maragalliana anomenada "Topantdecap forte" (quatre sobres de 23 versos cadascun) i també el remei ideal ausiasmarquià "Velesevents Clàssic" (4 sobres de 24 versos per a la prevenció del mareig en els viatges). Els estudiants de batxillerat poden comparar al llibre la literatura terapèutica amb el registre real dels prospectes farmacèutics. Tot plegat, un exercici quasi brossià.
Un altre dels textos notables d'aquest manual és una carta datada a Tremp el set de març del dos mil tres. La carta va adreçada a un tal Pep, la signa en Quim Roig i Pla i conté en total 302 monosíl·labs que s'escolen amb una fluïdesa notable. Frases susceptibles de figurar en qualsevol carta, com ara: "En Roc, del mas de dalt, té por de la grip que hi ha, i és que ja n'han mort molts (gent com tu, com jo o com ell —no pas més grans)." Després de fer-nos ressò, fa dos dijous, de l'opuscle Deu y lo mon del valencià Benet Altet aquesta carta confirma la rendibilitat monosil·làbica de la nostra llengua. Un informador secret ens ha dit que aquest èmul del Pere Quart de la "Tirallonga dels monosíl·labs" es diu Francesc Macià i Gras, i que si s'amaga rere el pseudònim de Quim Roig i Pla és per exigències del guió. La vida de l'enigmista és dura. Un examen constant.