Fum, fum, fum

Com més novel·les llegeixo més penso que Guillermo Cabrera Infante n'ha escrit una que figurarà entre les cinc millors del segle XX: Tres tristes tigres. Verbívor patològic i anticastrista irredempt, el cubà s'ha prodigat poc en la —diguem-ne— ficció, però la seva ploma de mestre no ha deixat de funcionar mai. Ha publicat, entre d'altres, proses polítiques (Mea Cuba), llibres sobre cinema (Arcadia todas las noches i Cine o sardina), proses inclassificables (Exorcismos de esti(l)o, La Habana para un infante difunto, O) o petits retrats d'escriptors cubans (Vidas para leerlas). Ara Alfaguara acaba d'editar Puro humo, la versió en espanyol del seu Holy Smoke (1985), una amena història del tabac escrita en anglès que parteix d'Amèrica i desemboca en l'ús cinematogràfic del fum. Cabrera Infante, fumador d'havans dels d'abans i cinèfil de tota la vida, relliga aquestes dues grans passions amb una tercera que encara les supera —la seva passió pel joc lingüístic—, tot fonent a la catalana manera els verbs fúmer i fumar.
Quan, quinze anys enrere, Cabrera va publicar la versió original anglesa d'aquest monogràfic inclassificable, la seva prosa va ser comparada a les de Beckett i Nabokov, dos altres estrangers que van fer el salt a la disciplina (lingüística) anglesa. Ara, la (retro)traducció a la llengua mare del cubà ha implicat reescriptura. I quan Cabrera es posa a escriure, tant se val sobre què, plou mannà per als seus lectors. Puro humo és una prova més de la potència estilística dels jocs de llengua quan el seu ús no és abusiu. Comparat amb les exhibicions verbals d'un Julián Ríos, per exemple, els "retruécanos" de Cabrera Infante són un model de discreció. Però la seva presència és constant. Cristòfor Colom és "nuestro colono", "lo absoluto" es confon amb "lo obsoleto" i la troballa d'una paronomàsia tan poc forçada com la que encapçala la frase següent —"Tras tres días en tierra…"—, indueix Cabrera a navegar ineluctablement cap a la tercera vocal: "…Colón estaba en un tris de obsesionarse con el oro".
La lectura de Puro humo és recomanable fins i tot per als no fumadors més militants (de tabac ros, de negre o de verb). El tractament literari que el cubà fa de la ingent informació històrica i cinematogràfica sobre el tabac el converteixen en un llibre divertidíssim que incita a lectura voraç. Les digressions i els constants retrucs de mots que es permet desafien la lectura lineal igual com les melodies canviants d'un concert de jazz. De fet, Cabrera obre el llibre amb una "Nota Beníssima" molt il·lustrativa: "Había en Cuba otrora, que rima con aurora, un programa radial matutino muy popular que creaba una forma de punto y contrapunto, usando la controversia musical, titulado Dímelo cantando. Este libro puede considerarse un Dímelo contando".
I realment, cal tenir en compte que quan l'Infante esdevé comte i el corprèn la dèria de contar, la seva paraula es contagia amb gran facilitat entre els lectors que saben calcular el plaer de llegir tot fent el compte de la "bella".