dijous, 5 d’octubre de 2000

Mots siamesos

Mentre seguia amb inquietud la recent separació quirúrgica de dues germanes siameses a la Gran Bretanya vaig adonar-me que aquest fascinant fenomen biològic podria succeir al món dels mots. De fet, com més va més convençut estic de la infinitud de màscares que pot adoptar el joc verbal. Tots els artificis comparteixen, si fa no fa, els mateixos procediments bàsics —combinar, sumar, restar, multiplicar o substituir elements—, però qualsevol matís obre nous territoris i la "Terra Incognita" resultant es confon amb l'horitzó. Sempre inabastable.
La idea de verbalitzar el fenomen siamès em va assaltar quan definia per a un encreuat la paraula "púrpura". En català l'ancestre de la "purpurina" és sinònim de "porpra" i també designa diverses malalties de la pell. Però la púrpura, en el context siamès que provo d'establir, conté alhora el masculí i el femení de la puresa: "pur" i "pura". Un mot que podia haver titllat d'hermafrodita però que, mediatitzat com estava pel cas de les britàniques, vaig associar a uns germans siamesos tan ben avinguts que fins i tot sobreviuen sols. El "pur" i la "pura" poden ser separats sense que un dels dos sigui sacrificat, a diferència de les pobres germanes britàniques.
Un altre siamès com "tórtora" també admet una intervenció que el transformi en dos mots independents, tot i que una mica més llunyans, perquè un "tor" és una motllura i una "tora" una herba metzinosa. En canvi, un siamès tan sorollós com "gàrgara" ja s'acosta més al dramatisme del cas biològic. Perquè en la parella que forma la "gàrgara" només el segon component és relativament independent en l'expressió "fer la gara-gara" (afalagar algú per plaure'l). "Gar", tot sol, es nega en el mar de la semàntica. S'ha d'ofeGAR perquè GARA sobrevisqui al gargarisme. O sigui que en el món dels mots els siamesos també poden ser separables o inseparables.
És clar que la púrpura, la tórtora o la gàrgara no són les úniques menes de siamesos que podem trobar a la vinya dels verbívors. En un territori "machihembrado" ("encadellat" de fusta sovint conegut com "matxembrat") hi ha mots tan sorprenents com "bouvaca" o "caracul". Un "bouvaca" és un art de pesca, i els etimòlegs de pro en justifiquen el naixement per la "contaminació homonímica" del primer element amb el mamífer remugant. En realitat, el primer "bou" no és un "bòvid" provinent del llatí "bos, bovis", sinó un art de pesca provinent del llenguadocià "bol". En canvi, la vaca que li va al darrere després que els verbívors de torn hagin "contaminat" els mots ja és llatina ("vacca"). Pel que fa al "caracul", és la mena d'ovella que produeix el famós "astracan". Si ens demanaven una hipòtesi sobre quina mena de "contaminació" ha provocat aquest nom no caldria ser gaire verbívor per aventurar que aquesta ovella no deu canviar d'aspecte vista pel davant o pel darrere. Doncs no. El nom, d'origen turc, prové del llac Kara-Kul. No hi ha un pam de net.
Envieu mots siamesos i ja us en diré el què.