dijous, 12 d’octubre de 2000

Set de Filloy

El mexicà Alfonso Reyes —fi assagista, crític i autor d'una colla de relats memorables aplegats a La cena— va deixar escrit que l'argentí Juan Filloy era el pare (progenitor, va escriure) d'una nova literatura americana. Una novel·la de Filloy anomenada Caterva (1937) —on es narren les històries entrellaçades de set persones que han arribat als últims graons de la baixesa moral— va fer possible tres dècades després la famosa Rayuela de Julio Cortázar. A Op Oloop (1934), una novel·la lloada per Sigmund Freud, Filloy crea la metòdica figura de l'escandinau Optimus Oloop. Op Oloop —curiosament anagrama d'una frase com "O popolo"— és un partidari de l'"aritmosofia". Un maníac de les estadístiques que comptabilitza tot el que fa, fins al punt de celebrar el seu coit número 1000.
Juan Filloy ja és llegendari, però també podem donar les seves xifres. Autor d'una cinquantena llarga d'obres amb títols tots ells de 7 lletres, només en va publicar 7 en el circuit editorial, tots ells a la dècada dels 30. El llibre de viatges Periplo (1931), poemes en prosa a Finesse (1939), poemes escatològics a Balumba (1933), una escandalosa contrahistòria de l'Argentina intitulada Aquende (1936) i tres novel·les: la història d'un estafador a ¡Estafen! (1932) o les esmentades Op Oloop (1934) i Caterva (1937). La majoria de les seves obres van romandre inèdites per voluntat pròpia, però sembla que Filloy les distribuïa entre un cercle restringit de lectors escollits.
És clar que aquesta informació és la que figura en l'edició d'Op Oolop que va fer la Biblioteca Letras Argentinas de Paidós en 1967, signada per un tal Bernardo Verbitsky. No voldria passar per desconfiat de mena, però "Verbitsky" sembla un cognom una miiica sospitós. Sospitós, si més no, d'ocultar el mateix Filloy emmascarat de verb. Sigui com sigui, en aquesta introducció tan "verbívora" a Op Oloop descobrim que Paidós projectava recuperar tota l'obra publicada per Filloy trenta anys enrere. Ara per ara, però, només he estat capaç de localitzar una altra obra editada: ¡Estafen!(1968).
Abans de localitzar i llegir aquestes dues novel·les només coneixia l'"homemot" Filloy perquè s'havia enorgullit públicament de ser "el rey del palíndromo". Segons confessió pròpia (o de Verbitsky, vés a saber) n'ha construït més de deu mil —entre els quals ¡Arriba la birra! o Sé verla al revés. És clar que Filloy ha estat un rei més longeu que Victòria d'Anglaterra. Va néixer en 1894, cinc anys abans que Borges, i no ha mort fins aquest juliol passat del 2000, catorze anys després de la mort del ja longeu Jorge Luis Borges. Tenia 105 anys i n'hauria fet 106 (1+0+6=7 el dia 1 d'agost: 1-8=-7). Malgrat que en la dècada dels 90 la figura de Filloy va ser rescatada de l'oblit, els seus textos —els 7 publicats i els 49 (7x7) inèdits— dormen a l'espera dels lectors potencials del futur. Verbitsky, siguis allà on siguis, sàpigues que molts verbívors tenim set de Filloy. Si algú en troba més notícies, que ho faci saber.