dijous, 26 d’octubre de 2000

Si ames la siamesa

Fa tres setmanes un color "púrpura" esclatant va apoderar-se d'aquesta columna amb la seva possessió sorprenent de la puresa masculina i femenina. Aquell pur i aquella pura que, plegats, podien designar una malaltia que ens feia enrogir la pell, van donar pas a tota una disquisició sobre l'existència d'uns mots denominats siamesos. Mots compostos pels dos gèneres d'un mateix concepte que segons com poden ser separats sense causar cap trauma i segons com no. Com l'aimada "púrpura" o com les mítiques ovelles "caracul".
La veritat és que la possibilitat d'enviar exemples per correu electrònic ha fet que el nombre de siamesos en circulació hagi estat molt major de l'habitual, de manera que, a l'espera de les cartes de paper, ja es pot fer una primera avaluació. Del país de Siam ha arribat fins i tot un fitxer jpg amb la coberta d'una antiga novel·la de la Maria de la Pau Janer: "Màrmara". Uns siamesos que, després de passar per quiròfan, trien destins oposats: l'un se'n va mar enllà i l'altre terra endins (la mara és un rosegador propi de l'Argentina). Des del transitadíssim barri de Girona.com Àngel Mauri ens fa arribar, a través de la clàssica tórtora missatgera de na Bàrbara, dues propostes innovadores al país de Siam: verbs com ara "palpa-la" (¿la pala amb el pal, he de palpar?) o el més abstracte "xiuxiua". Via verbal a la qual s'afegeix amb gran joia un verbívor anònim que escriu des de mail.bcn.es. L'anònim siamòleg proposa dos verbs en temps present i un en passat: "vivia", "murmura" i "posposa". Posats a triar, guanya el primer de carrer, és clar, perquè conté dos siamesos decidits a dur una vida ben nòmada en cas de separació sobtada, tot bevent vi l'un i anar fent via l'altre.
La Mònica d'arrakis aporta una bombona que remet al país natal de Luis Figo i la Genoveva de teleline promet que buscarà més associacions verbals d'aquesta mena però de moment ho posposa, perquè justament creu que "posposar" és el verb siamès per excel·lència. Per la seva banda, Cèlia Riba ha fet un estudi profund del barri monosexual de Siami i ha arribat a la conclusió que "els siamesos més perfectes són dues de les paraules que primer aprenem: papa> pa pa (2 vegades pa, aquí és el pare qui ve amb un pa sota el braç) i mama> mà mà. També hi ha la fet-fet, que és com anomenen la cigala per Fraga; o un bàrbar que no és més que un bar repetit, potser perquè els ídems (tipus germànic) veuen doble en sortir-ne d'un". El fet-fet fragatí trobo que és tota una descoberta, però així d'entrada més aviat m'ha sonat a bistec. Només cinc segons després d'haver-ho llegit he capit que aquesta cigala no era pas de mar i he substituït el bistec per una botifarra.
Finalment, no contenta amb les troballes ecoiques (l'ocell "motmot", el "tutú" de les ballerines o el "cuscús" deliciós que també ens fa arribar Josepa Huguet), la Cèlia Riba ens regala una joia siamesa de gran bellesa: el "joiell", probablement el millor regal que una ovella caracul adúltera pot rebre del seu amant. Sobretot si l'al·ludit amant és, com proposa Sílvia Miranda, un ésser "solvent". És a dir, una barreja de calidesa i passió desfermada.