Full ple

Un "full ple" és com un "cotxe car" o un "far llunyà". Parelles de mots equivalents en un diccionari català-anglès que generen un sentit nou en català. Aquests curiosos pleonasmes xenogramàtics han florit en les trameses dels lectors a partir del descobriment d'un familiar curiós, la "cosina prima", veritable culpable de tot. Joan Estruch ens fa saber que Pere Quart ja es preguntava si la prima dona era o no era una dona prima. Sigui com sigui, la nostra cosina prima manté punts de contacte amb tantes llengües com calgui. Així, dels duets castellano-anglesos rebuts destaquen per damunt de tots la "red roja" i el "sin pecado" (red és vermell i sin vol dir pecat, en anglès). Però Josep Abellan (Barcelona) narra la fantàstica història d'un guia turístic mallorquí anomenat Andreu que ha recuperat l'autoestima pel seu nom en català després de més d'una planxa. L'Andreu solia presentar-se als grups de turistes amb un "Hello, my name is Andrés" fins que algú li va fer notar que "Andrés" sonava com "undress" i que aquelles dames i cavallers se sobresaltaven en sentir-li dir: "Hola, el meu nom és despulleu-vos!"
Pel que fa al sector francòfon, la Julieta Sunyol (La Garriga) ha enviat una frase notable amb dues parelles prou interessants que augmenten la família xenogramàtica: "faig un repàs al dinar de tantes tietes Lourdes pesades". Tantes tietes de la cosina prima! Per la seva banda Cèlia Riba (Palma de Mallorca) es concentra en dos parells tan mínims com eficaços: "es feu foc" i "fou boig", en el segon dels quals subjau l'amor fou que fou teoritzat per André Breton. Finalment, Abellan rebla la francofonia amb dues frases delicioses: "se't veu una mica un peu", "com us Dieu, Senyor".
Josep Maria Roqué (Òrrius) s'endinsa en la germanofília amb una frase que requereix explicació: "el nou noi alt té un vell vas got blau". Roqué s'explica així: "en alemany neu (pronunciat noi) equival al català nou; alt és vell; vas és sinònim de got i quasi homòfon de god; blau és bilingüe alemany-català". L'altre exemple alemany va combinat amb un d'italià i servirà per cloure aquest article després de la xocant convivència de les cosines catalana i castellana. Jaume Macià (Sabadell) engega que "la nació va néixer fa mil anys". Pere Drou (Girona) afina les relacions del dia de la setmana que sempre està al mig: "Vindran dijous, les jueves?" I Cèlia Riba construeix un trio de ves impecable: "Vaig veure vi". Des de Girona, Àngel Mauri escriu una frase on domina el catanyol més subtil: "La venda de benes ha baixat. Ella no va saber tenir cura del mossèn: volia morir penjat, però el van colgar viu. Pel que fa a mi, vaig arribar tard al llegat. L'advocat em va demanar el nom, però jo només li vaig donar el nombre."
De tota manera, la cosina prima que m'ha deixat el full ple és una frase impecable que conté dues parelles (italocatalana i germanocatalana) perfectes. Però el que més m'interessa és que el seu autor, Pere Drou, afirma haver-la escrit "amb un greu escrúpol de consciència", la qual cosa situa l'activitat ludolingüística a un nivell moral envejable. La frase italogermana és preciosa i fa "L'esquerra sinistra ho deixarà tot mort".