Qualsevol any

Aquest 2000 que ara s'acaba no és un any qualsevol. Per això val la pena acabar-lo amb la pruïja interlingüística desfermada setmanes enrere per la descoberta d'una "cosina prima" que viatjava en un "cotxe car". L'allau d'aportacions magnífiques demostren dues coses. Primer, que molts lectors de l'Avui són poliglotes (de catalans monolingües només n'hi ha d'una mena: els que son nacionalistes espanyols) i segon, que el reialme de l'homonímia atzarosa depassa els compartiments estancs dels idiomes. Per això, i per no monopolitzar la columna amb troballes tan sorprenents com aquest "qualsevol any" (català-anglès) del títol enviada per Josep Abellan, he decidit crear un fòrum a Internet (http://www.verbalia.com/threads.cfm) per als lectors interessats a consignar-hi més troballes. Abans, però, s'imposa fer una última repassada a l'última tongada d'aportacions.
El poeta Eduard Escoffet xoca amb una homonímia en primer grau quan s'adona que el mot català "grau" també és productiu en alemany. En la llengua de Max Frisch "grau" vol dir "gris". De manera que, especula Escoffet, si Juan Gris "hagués tingut una mare amb cognom Grau, gaire cosa clara no haguéssim vist". És a dir, podria ben bé ser que Juan Gris es digués, en realitat, Joan Grau. Una segona parella germanocatalana, aquesta molt compacta i amb ínfules blaveres, és la dels "blau blau". No cal dir que el color del cel ens agermana amb els germànics (blau), tot deixant-nos tan a prop d'anglòfons (blue) i francòfons (bleu) com lluny d'espanyols i portuguesos (azul). Els italians fan "blu" pel fosc i "azzuro" pel clar. Si la germanofília presenta una tendència irrefrenable al cromatisme el súmmum és el "rot vermell" (en alemany "rot" designa el color de la passió i de la sang) que ha enviat Alfons Saumell, tot elaborant una frase plausible com ara "En Fritz s'ha posat vermell en fer un rot". I ja prou, d'aquest color.
Jordi Parramon, per la seva banda, introdueix la nostra estimada "cosina prima" en un nou territori que és alhora la vella pàtria del llatí. "Ja he intuït que no seria fàcil —escriu Parramon—, perquè entre les paraules llatines i catalanes hi ha sovint una relació etimològica i, per tant, la majoria de semblances fòniques ho són també semàntiques. Tanmateix, he recordat que algun hipercorrectista diu de vegades ànima mater, pensant-se que en alma mater hi ha un castellanisme. Això m'ha animat a buscar parelles en català-llatí". Dit i fet, Parramon envia troballes tan impactants com "l'ocell dels avis" o "aquella illa". La clau sembla explorar mots aparentment tan poc significatius com numerals, pronoms o adverbis. Així, "amb tres tribus", "que tibi per a tu" o "cadascú sua la seva" aconsegueixen el xoc de mots buscat des d'un univers més abstracte que les castellanollatines "cada loco en un sitio" o "¿algún soldado? Miles". També les formes verbals ("toco un tango" o "considera't puta") donen de si.
Finalment, cal destacar la tramesa per correu electrònic del catalanòfil nordamericà d'origen navaho Ike Neconni Atnàs. Neconni assegura que en la llengua dels navahos l'equivalent homòfon de "Barça" vol dir, exactament, "mala sort".