El tema de l'AVE

Ja s'ha gastat molta tinta al voltant del famós tren d'alta velocitat d'incert finançament. Fins i tot la polèmica econòmica ha baixat a l'arena lingüística per discutir sobre la conveniència de dir-ne AVE (marca registrada pel cofoi govern nacionalista de Madrid), TGV (com a França) o fins i tot TAV (perquè la velocitat és més "alta" que no pas "gran", entre nosaltres). Afers ferroviaris al marge, el tema de l'AVE té una llarga tradició poètica basada en la feliç coincidència bifront entre aquesta salutació angèlica i la mare de la humanitat segons el relat bíblic. En la poesia religiosa antiga era freqüent que els autors anomenessin Maria "la nova Eva", tot relacionant els bifronts AVE i EVA. De la mateixa manera que Roma va ser coneguda com la capital de l'amor per raons de simetria lletrada, la salutació mariana "Ave" capgira el nom de la primera amant de la casa Apple.
La segona estrofa d'un conegut himne medieval, d'autoria incerta però sovint relacionada míticament amb Sant Bernat, fa bandera d'aquesta troballa: "Sumens illud Ave/ Gabrielis ore,/ funda nos in pace,/ mutans Evae nomen". Fa uns mesos Manuel Casanoves i Casals (Vic) va tenir l'amabilitat d'enviar dues traduccions catalanes d'aquesta estrofa. Ara que les rellegeixo després de la polèmica desfermada pel finançament de l'AVE, veig que s'aproximen de forma inquietant al segle XXI: "Puix vós l'Ave acceptant/ que us duu sant Gabriel/ el nom d'Eva mudeu,/ vulgueu dar-nos la pau". Cadascú ja farà les elucubracions pertinents (s'escalfarà els Cascos) per atorgar una identitat actual a sant Gabriel, però el paral·lelisme sembla clar i no és gaire forçat. En tot cas Casanoves també adjunta una antiga estrofa castellana on fins i tot trobem la paraula "ministro". Aquí el joc de simetries se sofistica en rebre un tercer element anagramàtic: el "Vae" (nom amb què el poeta designa la maledicció del pecat original): "AVE sois, EVA trocada,/ sin el VAE de aquella pena./ ¿Cómo os dirá 'gratia plena'/ quien os cree maculada?/ Si lo dice la embajada/ del ministro celestial/ (…) Sois concebida, María,/ sin pecado original".
El primer dels bifronts datats es atribuït a Ciceró. En un escrit a un amic, va camuflar-lo com un petit enigma: "Legendo metulas imitabere cancrum" (si llegeixes a la manera dels crancs METULAS… et saludaré: SALUTEM). El bifront no suscita l'atracció brutal del palíndrom, però sovint també provoca admiració (Serrat-Tarrés). Fa unes setmanes, després d'una conferència als alumnes d'Humanitats de la UPF, se'm va acostar un estudiant de nom profètic per comentar-me que escrivia palíndroms. Li vaig preguntar com i quan havia descobert aquesta faceta tan oculta de l'escriptura i la seva resposta em va deixar bocabadat, perquè es tractava d'una vera epifania. Li va passar, quan encara era un adolescent, durant la campanya electoral de les primeres eleccions generals que va guanyar el PP. Anava pel carrer tranquil·lament i es va adonar, sense proposar-s'ho, que l'eslògan del PP (SOLUCIONES) tenia una lectura inversa una mica pujada de to (SENO I CULOS). Allò el va impressionar tant que es va fer verbívor. No m'estranya gens. Ave, Isaías!