Anit, al taller ple de llibres catalans en què una setmana a l'any es transformen les Drassanes de Barcelona, vaig revelar la solució a l'enigma inscrit a la portada del meu llibre "Verbàlia". El plantejament era senzill: 31 lletres desordenades que formaven un vers al·lusiu als esforços de l'enginy literari. Les pistes de reforç permetien esbrinar el nom d'Ausiàs March, l'adjectiu "llonga" i les formes verbals "mostra" i "és". Amb aquests elements i les 31 lletres reproduïdes només 20 lectors han resolt l'enigma: el primer vers del cant CXIII d'Ausiàs que fa "La vida és breu e l'art se mostra llonga". Exactament les 31 lletres que figuren a la coberta del llibre, provinents d'un hendecasíl·lab clàssic que segons la convenció mètrica catalana esdevé decasíl·lab. El més veloç en aquesta justa poètica ha estat l'aragonès instal·lat des de fa només cinc anys a Barcelona José Luis Belsué Martín. Una nova evidència que reforça una idea indiscutible: l'aprenentatge d'una llengua i l'acostament al seu marc cultural és una pura qüestió d'interès.
Però entre les 31 cartes (tantes com lletres) que han arribat a l'editorial Empúries n'hi ha cinc de remarcables. Totes signades pel mateix lector: Sergi Ruiz Trepat, de l'Hospitalet de Llobregat. Totes, tret de l'última, errònies. Però tan descriptives de la intensitat que pot assolir la fal·lera anagramista que mereixen aquest comentari. El 14 de desembre del 2000 envia la primera, on es pot llegir "per la meva qualitat d'estudiant, em faria molta il·lusió (i servei) rebre el milió de pessetes en llibres que oferiu, tot i que tinc dubtes que la solució sigui correcta, però espero que sí!". Recombinant les lletres, Ruiz Trepat forma el vers "Tresor, bella vàlua, es mostra al digne", però no aconsegueix adjudicar-lo a cap poeta. L'endemà mateix, dia 15, arriba la segona carta, en la qual l'ardit estudiant adjunta tres variacions del vers enviat el dia abans, per si de cas: "La bella vàlua es mostra tresor digne", "La bella vàlua es mostra resort digne" i "Resort, bella vàlua, es mostra al digne".
Dos dies més tard arriba la seva tercera carta amb dues noves possibles solucions a l'enigma. Sempre recombinant les mateixes 31 lletres, Sergi Ruiz Trepat aventura "Mostra ara el valuós treball; és digne" i "Mostra el valuós treball, ara és digne". Després l'ardit anagramista reposa uns dies, però el 29 de desembre arriba la seva penúltima carta amb 10 (!) noves possibles solucions. Ruiz Trepat confessa: "Adjunto una nova sèrie de possibles solucions per a l'Enigma de Verbàlia. Cada cop me'n surten més!". Les noves variacions anagramàtiques són: "Bes de vella glòria es mostra natural", "Mostra ala del revés, és bruta i llonga", " Allà es mostra del revés boig natural", "Mostra allà del revés, és boig natural", "Es mostra del revés ruta alba i llonga", "Del revés es mostra ruta alba i llonga", "Ruta, del revés, es mostra alba i llonga", "L'ala es mostra del revés, boig natural", "L'obra mostra el desgavell i és natural" i, finalment, la millor: "Mostra el desgavell i l'obra és natural". En d'altres paraules i les mateixes lletres, el que va escriure Ausiàs. Una demostració clara que no tot ha estat ja escrit.