dijous, 28 de febrer de 2002

Canviar la pesseta

Potser mai com avui no havíem pogut celebrar un part múltiple d'anacronismes. És obvi que l'expressió "fer catúfols", per exemple, és un anacronisme per a la gran majoria de la població. Inclús entre els pocs que sabrien descriure què és un catúfol sense mirar cap diccionari. Segurament la memòria familiar, els documentals del 33/2 o alguna lectura escadussera faran que sàpiguen situar el catúfol en una sínia i que assocïin, ni que sigui intuïtivament, la tremolor que provoca l'aigua amb el titubeig que sotragueja molts ancians. En ple 2002 resten pocs catalans familiaritzats amb sínies no decoratives per als quals l'expressió "fer catúfols" sigui transparent com l'aigua que s'hi escola, pública o privada. Per a la resta de nosaltres és ja un anacronisme, tot i que costaria déu i ajut fixar-ne la data exacta en què va començar a ser-ho.

En canvi avui, dia vint-i-vuit de febrer de l'any dos mil dos, neixen de cop i volta un grapat d'anacronismes. Demà la pesseta ja no circularà, i automàticament passaran a les nodrides rengles dels anacronismes expressions com ara "canviar la pesseta", "la pela és la pela", "tenir pela llarga", "fer la primera pela", "ser un pesseter", "el que no són pessetes són punyetes" o "donar duros a quatre pessetes". Totes aquestes i moltes d'altres que potser no estaven tan fixades. Òbviament hi haurà intents de reconduir-les cap als nous referents: ¿salut i euros?, ¿tenir euro llarg?... La que encapçala aquesta columna, sinònim d'una acció tan poc engrescadora com "vomitar", és la que més em fascina. En què provaran de convertir aquest "canviar o descanviar la pela"? Canviaran l'euro els futurs cràpules després d'una ingesta excessiva d'alcohol?

La majoria d'expressions pesseteres, tanmateix, continuaran entre nosaltres igual com han perviscut els quartos, els xavos, els rals o els cèntims, ara feliçment recuperats dels llimbs anacrònics. L'altre divendres l'Antoni Munné-Jordà, sempre amatent als girs lingüístics, em comentava vora la barra de la llibreria Xoc que la nova distribució de monedes de cèntims permetria recuperar l'antiga distinció entre el calé i el parner. Aquests dos mots sempre m'havien semblat sinònims, però es veu que en el seu origen caló tots dos termes designaven les monedes fosques (calé) i les lluents (parner), les primeres —tant llavors com ara— menys valuoses que les segones. ¿Aconseguirem fer circular una distinció tan subtil sense provocar confusions?

Els anacronismes datats com el d'avui s'assemblen molt a les esqueles. La digitalització dels taxímetres va provocar que l'expressió "baixar bandera" passés a ser un anacronisme, igual com ara els rumors estesos pels mitjans digitals exclusivament a través d'Internet amenacen amb "anacronitzar" una expressió tan viva com "ho sé de bona tinta". Avui els rengles anacrònics reben un munt de noves incorporacions. No són ja només les frases fetes esmentades, sinó les botigues com els Totacent (¿Totaseixantacèntims?) o les novel·les d'època. Qui haurà estat el primer a publicar una novel·la en la que totes les transaccions vagin amb euros? Quan? Fa poc m'he trobat fent d'antòleg d'un llibre de jeroglífics del difunt senyor Ocón de Oro. A l'hora de triar-los, un dels pocs criteris que l'editor tenia clars era eliminar els que portaven pessetes a la pregunta o al dibuix. L'escabetxina ha estat notable. Però és que l'euro és l'euro.