dijous, 7 de febrer de 2002

Nova Zelanda

Un verbívor mexicà anomenat Pablo Guzmán m'escriu per dir-me que acaba de fer una troballa que l'ha deixat ben impressionat. L'home, que és ecologista confès i practicant, se'n va adonar quan es trobava immers en l'apassionant tasca d'exercir el grafisme popular en una pancarta reivindicativa. Havia d'escriure la paraula castellana "OZONO", així en majúscules, en un llençol estès al pati de casa seva i ho va fer omplint-ne tota l'amplada. Després es va alçar, va vorejar pensarós el llençol rectangular que li engalanava l'eixida i es va aturar amb els peus a tocar del segment que presidia la O inicial. Llavors el mot se li tornà a aparèixer en tot el seu esplendor, ara escrit en vertical. Tenint en compte que la O admet la mateixa lectura des de tots els punts cardinals, el truc és molt fàcil de veure: una N és una Z amb una rotació de 90 raus, i viceversa. El misteri acaba aquí. OZONO es llegeix igual a l'abscissa que a l'ordenada. L'amic mexicà intenta establir un alfabet per fer lectures diverses en angle recte, però les possibilitats són realment limitades. Molt més que en el cas de l'alfabet dit vertical, format per les onze lletres que admeten un eix simètric perpendicular: AHIMOTUVWXY. Aquesta simetria permet, per exemple, que les marques japoneses YAMAHA i TOYOTA passin la prova del mirall si les escrivim en vertical.

En canvi si la simetria que busquem requereix una rotació de només 90º les possibilitats es redueixen molt. A banda de la O i la X, que són les úniques lletres majúscules que donen un joc total, la I esdevé un guió llarg, la V muta en els signes "menor o major que" i es formen dues parelles curioses: NZ i CU. O sigui que potser serà molt difícil trobar un parangó interessant a la preciosa troballa ozònica del mexicà. Però en canvi, la seva troballa pot resultar igualment productiva, perquè aquesta mena de descobriments sempre acaben tenint alguna mena de conseqüència al país dels verbívors. Per naps o per cols apareix un repte nou allà on menys te l'esperes. Aquest cop m'ha sorgit dels antípodes. Concretament de Nova Zelanda, ja que el nom d'aquest llunyà país passeja a les inicials una d'aquestes parelles de lletres rotades. Per tant, una proposta verbívora podria consistir en condicionar l'escriptura a un nou alfabet reduït: el que conté les tretze lletres que formen el darrer tram de l'alfabet, que va de la N a la Z. Els textos reclosos a Nova Zelanda només podran ser escrits amb aquestes tretze lletres: nopqrstuvwxyz. I la constricció —perquè justament això és una constricció— podria dir-se escriptura antipòdica (o neozelandesa o dels últims de la fila). La qüestió és comprovar que dificulta el flux de l'escriptura. Tant, que acaba resultant una activitat duríssima: "Porto torrons. Tu no. Surto o no pots. Sort".

Des d'aquest punt de vista Nova Zelanda és encara un país per descobrir. El podreu explorar a la recerca de topònims que mai no hauríeu dit que fossin neozelandesos, com ara Sort, Ponts, Urús, Port Vou (sic) o Toro. Hi descobrireu grans zoos, no pocs ports i menges extraordinàries que crèieu exclusives de les nostres terres, com ara els torrons, o d'altres terres, com ara el Porto. Llisqueu amb l'escriptura pel rerealfabet i envieu les vostres creacions neozelandeses a l'AVUI. Ja us en diré el què.