dijous, 7 de març de 2002

Neozelandesos

Ara fa un mes, un verbívor mexicà anomenat Pablo Guzmán m'escrivia per explicar-me la troballa casual d'un mot que admetia una simetria de 90º. Ja en vaig explicar la història: l'home acabava d'escriure "OZONO" en un llençol blanc destinat a ser passejat pels manifestants com una pancarta i va descobrir que si el llegia des de la O inicial el missatge no canviava. Naturalment les tres O d'OZONO eren circumferències perfectes i la parella NZ esdevenia clònica només amb una rotació de 90º. El misteri acabava aquí. OZONO es llegeix igual a l'abscissa que a l'ordenada. Aquesta és la típica història que, si t'hi fixes una mica, consideres que no interessa ningú. Però ningú ningú. És un exponent de la raresa verbívora, com si diguéssim. La gent normal i de profit no valora ni valorarà mai que la N representi un cotxe Z bolcat pels manifestants. En canvi, a mi la història de Guzmán (que per cert conté tant la Z com la N en el seu cognom) em va emocionar. I no només això. També em va suscitar una d'aquestes demandes absurdes que de tard en tard poblen aquesta columna.

O sigui que vaig escriure un article anomenat "Nova Zelanda". Avui fa un mes. Hi proposava una fórmula d'escriptura condicionada basada en els alfabets reduïts: l'escriptura antipòdica o neozelandesa, ja que el nom d'aquest llunyà país duu per iniciales la parella NZ. Per tant, la meva proposta verbívora consistia en una escriptura restringida a l'alfabet que conté les tretze lletres que formen el darrer tram de l'alfabet, que va de la N a la Z. Els textos reclosos a Nova Zelanda només podien ser escrits amb aquestes tretze lletres: nopqrstuvwxyz. Fins aquí la constricció (perquè des del punt de vista de la literatura potencial això és una constricció). Naturalment, vaig reproduir alguns exemples acabats d'escriure i també vaig explorar la via toponímica per situar a la llunyana Nova Zelanda viles tan nostrades com ara Sort, Ponts, Urús, Port Vou (sic) o Toro. La resposta, com se sol dir, ha sorprès la mateixa empresa.

Les troballes neozelandeses han estat riques i variades. Inclouen localitats tan allunyades entre elles com Toronto, Porto, Soros o Portús. Alguns lectors han anat més enllà. El mallorquí Ton Sust Tonono ens agraeix que hàgim afegit una nova identitat insular. Naturalment, al seu document d'identitat hi consta Anton, però assegura que tothom el coneix com Ton. També Enric Xicoy Comas ens fa a mans una llarga llista de mots neozelandesos, entre els quals destaca mossèn "Tronxo", els "trons" reials, el "tururut" republicà o els protozous —el mot més llarg, que també té un nombre neozelandès de lletres: nou—. Caterina Cot ens obsequia, entre d'altres, amb porros i porrons, totxos i punxons, tutors, xurros i ronyons. Agnès Nolla ens envia trossos somorts en suport dels putots sorruts. Però aquest cop ha estat el veterà verbívor Alfons Saumell qui refulgeix amb llum pròpia. Saumell ha elaborat textos neozelandesos prou llargs per arribar d'aquí a Christchurch. Entre tots destaca un clam d'home emprenyat, tal vegada per l'univers: "Prou sots, prou xous, prou trusts, prou sutzors, prou or, prou rou, prou pors, prou protozous; prou, prou, prou!" El missatge és clar: "prou".