dijous, 14 de març de 2002

Elucidario

La gloriosa victòria del Depor (club que anagramitza com "PODER" o "PODRÉ") en ple centenari madrileny m'ha reactivat l'interès per la sempre propera literatura gallega. A banda dels grans grans —Rosalia i Cunqueiro—, dels grans d'ara —Casares, Rivas, Del Toro...— i del recentíssim "A peu per Galícia" del mestre Espinàs, reconec que tinc una flaca per l'obra de Gonzalo Navaza (Lalín). Navaza em va seduir ja fa anys pels poemes palindròmics que componen el bell volum "A Torre da Derrota" (Xerais, 1992) —del qual ja hem parlat des d'aquesta columna— escrits just després de rebre el Premio de la Crítica Española pel seu poemari "Fábrica íntima" (1991). Però l'obra de Navaza és variada. Abans de ser guardonat com a poeta pels crítics també va ser crític guardonat amb premis de poesia (Premio Eusebio Lorenzo 1989) i poeta poeta dels que Borgs associava a "ser el que en la vana noche/ cuenta las sílabas". A banda, el seu llibre de relats "Erros e Tánatos" (Xerais, 1996) és digne del millor Tabucchi i el seu gust per la literatura de peu forçat el va dur a publicar al "Diario 16 de Galicia" el text complet de l'Estatut gallec o la Llei de normalització lingüística reescrits canviant-ne tots els substantius segons el procediment "potencial" del S+7.

Avui, però, vull destacar un volum reeditat parcialment en 1999 després que —si hem de creure un inquietant advertiment inicial— un incendi en destruís l'edició completa d'un presumpte "Diccionario Ortopédico da Lingua Galega" (Edicións do Cumio, 1996) que recollia les col·laboracions verbívores de Navaza al desaparegut "Diario de Galicia". El volumet s'anomena "Elucidario" (Xerais, 1999) i s'inscriu en la mateixa tradició de neologismes espuris dels diccionaris com els de Coll (espanyol), Espinàs i Toni Soler (català), Filkenkraut (francès) o molts d'altres basats en el joc de paraules que Lewis Carroll anomenava "mots maleta". El cas de Navaza és espectacular. Potser pel lleuger distanciament que ens provoca la llengua gallega, però diria que és un dels més subtils que he llegit mai. Una desena d'exemples reproduïts literalment en ordre alfabètic m'eximeixen de qualsevol altre comentari. Delectem-nos amb aquest exercici d'intel·ligència ludolingüística:

Apoucalíptico: Dise do individuo que cre na inminencia da fin do mundo, pero non demasiado. Copulacho: Unión sexual entre individuos de baixa condición. Dramófono, -a: Dise da persoa que unicamente fala idiomas tristes. Glandilocuente: Dise do orador que mostra a cabeza do nabo con moita fanfarria e retórica altisonante. Horriúndo: Nativo do hórreo. Libridinoso, -a: Dise da persoa amiga da literatura licenciosa. Marxturbar: Estimular ó proletariado andándolle nas partes co materialismo dialéctico. Ninfeómana: Dise da muller moi afeccionada ós feos. Noctámburro: Dise do individuo que se volve asno polas noites. Taxidormista: Dise do individuo que rouba taxis deixando disecados ós choferes mentres dormen.

Després de passejar bocabadat per les pàgines d'aquest "Elucidario" res del que va passar damunt la gespa del Santiago Bernabeu el dimecres 6 de març no ens ha d'estranyar. Encara que Navaza, segurament seguidor del Celta, tingués aquella sensació tan ambivalent que senten els camaleons quan es troben entre dos colors que els són aliens.