dijous, 19 de desembre de 2002

Sense espinada

En l’últim article de l’any vull introduir un concepte inquietant: la literatura sense espinada. No és una idea nova, però sí que en aquest 2002 ha trobat nous valedors. Com si el Bartleby de Melville passat pel sedàs del Vila-Matas premontanià hagués fundat una editorial. Perquè es tracta justament d’això, d’una exquisida editorial nord-americana fundada el passat 20/02/2002, segurament a les 20:02 del vespre, amb el nom de Spineless Books (llibres sense espinada). Una editorial independent que s’ha especialitzat en la distribució de literatura d’experimentació formal, en suport imprès i de forma electrònica. L’entorn de Spineless, per tant, explora els gèneres hipertextuals d’escriptura col·laborativa i frega el pensament utòpic. Qualsevol que visiti spineless.com detectarà de seguida que és un projecte sòlid que va més enllà del weblog personal. S’hi ofereixen eines d’escriptura en línia, llibres per llegir o per comprar, llistes de lectura, bibliografia, imatges i sons. Spineless Books fins i tot reprodueix els textos complets de la mítica novel·la lipogramàtica d’Ernest Vincent Wright “Gadsby”, amb més de 50.000 paraules sense cap lletra E, o del poc conegut “Never again” de Doug Nufer, llibre en el qual no es repeteix ni una sola paraula.

La bibliografia al·ludida és molt propera al món que vaig intentar cartografiar a “Verbàlia”. A cal Sensespinada divideixen els llibres que els interessen en quatre seccions: ludolingüística, Oulipo, palíndroms i obres literàries formalment perfectes (sic). En aquesta última categoria, per exemple, inclouen la “Alphabetic Africa” de Walter Abish, una novel·la de 52 capítols que van de la A a la Z i viceversa. La lletra que cada capítol porta al títol indica la constricció. Totes les paraules que componen el capítol han de començar amb aquella lletra o qualsevol altra que la precedeixi en l’alfabet. Per tant el primer capítol i l’últim, presidits per la A, són forçosament tautogrames on l’única inicial admesa és la A, mentre que els dos capítols centrals (tots dos intitulats “Z”) admeten qualsevol paraula, comenci com comenci. La idea és prou raonable: el plantejament i el desenllaç de la novel·la lliguen l’autor de mans mentre que en la zona central de la història l’escriptura flueix perfectament alliberada del jou tropològic.

L’aposta d’experimentar sense l’espinada narrativa lineal també implica anar més enllà de la pàgina impresa. És per això que Spineless Books inclou obres literàries en hipertext com ara “Letter to Linus” i també eines informàtiques ben curioses per incitar a l’escriptura. Per exemple, el “Cervantes Writing Engine” (Motor d’escriptura cervantina) que permet una activitat tan borgiana com escriure i revisar “Don Quijote” en línia, el “Deep Speed” (Velocitat profunda) per crear nous palíndroms o el projecte “Newspoetry” d’escriptura col·lectiva per fer poemes sobre les notícies del dia, en sintonia amb les últimes propostes del poeta català Valentí Gòmez i Oliver. La literatura sense espinada és anticanònica. Pot recordar l’escriptura sense llançadora de Vicenç Altaió o les paraparèmies de Carles Hac Mor o els exercicis oulipians de Victor Sunyol. Però el seu cànon és literalment al·lucinant: “The Drinker” de Hans Fallada, “Lunar Caustic” de Malcolm Lowry, “Big Sur” de Jack Kerouac, “Opium” de Jean Cocteau i “Junky” de William Burroughs. Bon i etílic Nadal.