La bibliorgia d'Albani

La setmana passada vaig escriure aquí mateix d'una novel·la tan improbable com introbable: "Legendary, Lexical, Loquacious Love", firmada per una tal Eve Rhymer (en realitat l'artista Karen Reimer) i publicada en 1996 a Chicago. L'únic què (i tampoc no és un gran què) d'aquesta novel·la és que té totes les paraules, començant per les del títol, ordenades alfabèticament. Per no deixar la veta bibliòmana, avui vull escriure de l'últim llibre que acaba de publicar el meu col·lega del grup oplepià Paolo Albani (www.paoloalbani.it). El poeta Albani, admirador incondicional de l'obra de Joan Brossa i editor de la revista “Téchne” a Pistoia, és un dels autors més destacats de l’Oplepo. Erudit dels llenguatges inventats i de les “bizzarries” literàries, Paolo Albani aporta una visió molt fresca a les constriccions potencials i la seva poesia dinamita la monotonia, tal com alguns espectadors catalans han pogut constatar en recitals diversos.
Però a Itàlia els llibres més divulgats d'Albani són tres enciclopèdies espúries publicades totes pel segell Zanichelli: "Aga Magera Difura. Dizionario delle lingue immaginarie" (1994), "Forse Queneau. Enciclopedia delle scienze anomale" (1999) i el que acaba de sortir el proppassat més d'abril: "Mirabiblia. Catalogo ragionato di libri introvabili" (2003). La primera obra escrita a quatre mans amb Berlinghiero Buonarroti i les altres dues amb la col·laboració de Paolo della Bella. El diccionari de llengües imaginàries, que ja ha merescut una traducció francesa força celebrada, deu el seu exòtic títol a un poema en llengua inexistent de Tommaso Landolfi; el de les ciències anòmales —o inexactes o marginals o no reconegudes o errònies o potencials o fantasioses o còmiques o— ha estat molt premiat a Itàlia i treu el títol d'un vers de Giulia Niccolai que en català podríem adaptar tranquil·lament així: "pot ser que sí, potser Queneau". Finalment, el més recent, acabat de sortir del forn, és un veritable catàleg bibliogràfic de llibres imaginaris dels quals han parlat en les seves obres autors tan diversos com Cervantes, Borges, Calvino, Lem, Eco, Nabokov, Perec, Queneau, Vila-Matas, Bolaño i molts d'altres. "Mirabiblia" és un catàleg que se situa formalment en un gènere literari molt consumit pels clients de les llibreries de vell, però que en aquest cas exclou la possibilitat de localitzar físicament el volum perquè, per dir-ho amb Max Beerbohm, es tracta de "bíblies abíbliques".
El lector de "Mirabiblia" topa amb un univers llibresc sorprenent que podria sorgir de la famosa enciclopèdia borgiana de Tlön. S'hi barregen els volums imaginaris de la biblioteca que Rabelais inclou al "Gargantua i Pantagruel" amb els que s'empesca el xilè Roberto Bolaño al seu fals manual de literatura "La literatura nazi en América". Hi treuen el nas els grans bibliomixtificadors de tots els temps, sempre parlant a través dels llibres inventats als quals fan referència des dels seus llibres inventariats. Per acabar-ho d'adobar, Albani clou "Mirabiblia" amb un apèndix múltiple que inclou inventaris de llibres inventats. És un llibre miraculós, que ens retorna a Alexandria. Un veritable inventari d'invents. Una bibliorgia.