dijous, 5 de juny de 2003

L'ordre alfabètic

L'any 1998 Juan José Millás va publicar a Alfaguara una novel·la basada en un artifici verbívor: "El orden alfabético", la història d'un turmentat personatge que acaba per refugiar-se a la seva enciclopèdia. L'ordre alfabètic que impera a enciclopèdies i diccionaris resol, tot sovint, lamentables confrontacions de vanitat. Quan no podem recórrer al recurs dramàtic de presentar els personatges "per ordre d'aparició", sempre ens queda procedir "per rigorós ordre alfabètic" a l'hora de citar autors d'obres col·lectives o altres persones susceptibles de competir en importància. Una altra cosa és si després els ordenem alfabèticament per noms o per cognoms, o, fins i tot, si comencem per la a o per la zeta, però en general el criteri alfabètic evita les vanes picabaralles de l'ego desfermat. És famós el cas del pintor anglès sir Lawrence Alma Tadema, que va interposar entre nom i cognom aquest fantàstic "Alma" per figurar el primer a totes les enciclopèdies.

Ja feia temps que pensava en les possibilitats literàries de la perversa dictadura de l'alfabet quan vaig topar amb una notícia sorprenent. Dos anys abans que Millás publiqués la seva novel·la, una autora nord-americana anomenada Eve Rhymer va publicar a Chicago la novel·la "Legendary, Lexical, Loquacious Love" (1996) escrita, com el seu títol, amb paraules disposades en ordre alfabètic! Naturalment, em vaig posar a buscar-la com un boig. L'editorial es deia Sara Ranchouse Publishing. No m'imaginava com podia ser una novel·la en la qual cada paraula hagués d'anar alfabèticament darrere de l'anterior i davant de la posterior. No me n'imaginava ni una frase, de fet. Intentem-ho: "Anit Beatriu corria despullada entre flors grogues harmònicament il·legal..." Buf. Potser encara la faríem, una frase que fos un acròstic alfabètic, com als salms bíblics, però "tota una novel·la ordenada alfabèticament!"

El mite d'Eve Rhymer, com sol succeir i és bo que així passi, se m'ha desmuntat quan he descobert, a través de la gent de Spineless books, que "Legendary, Lexical, Loquacious Love" és en realitat un llibre d'artista. La Rhymer en qüestió és una artista prou coneguda als Estats Units que es diu Karen Reimer i la meva mitificada novel·la alfabètica un dels seus projectes artístics. De fet, el seu llibre és, en realitat, il·legible, atès que conté totes les paraules d'un text reordenades alfabèticament. Com si jo ara decidís reordenar aquest article així (ho faig només amb la primera frase per no marejar): "1998 a a acaba alfabético Alfaguara any artifici basada d' El en enciclopèdia història José Juan L' la la Millás novel·la orden per personatge publicar que refugiar-se seva turmentat un un una va verbívor". Què? Ho troben artístic? Cortázar es va permetre uns quants jocs de reordenació sintàctica (el que s'anomena "sínquisi") amb resultats acceptables, però això del "Legendary, Lexical, Loquacious Love" em temo que deu ser molt indigest. Potser deixaré de buscar aquest llibre d'artista. A última hora, com diu l'editor de Spineless books David Gillespie: "que no es pugui llegir encara fa que la seva existència sigui més remarcable". Doncs molt bé. "El el llegiré mai no si trobo".