dijous, 9 d’octubre de 2003

El disc de Festos

Ara fa un segle l'esclat de l'arqueologia obria les portes del passat a una humanitat àvida de projectar-se cap al futur. Als casos espectaculars de la literària Troia i l'exuberant Egipte caldria afegir les restes minoiques de l'illa de Creta, encapçalades per les controvertides excavacions de sir Arthur Evans a Cnossos. Evans tirava pel dret a l'hora de reconstruir, de manera que encara avui les ruïnes es componen d'una barreja indissociable del vell i el nou. D'altres excavacions minoiques de Creta, com ara Festos, presenten un aspecte més ruïnós que Cnossos, però com a mínim no cal patir per discernir la pedra original dels afegitons. De tota manera, Festos és mundialment conegut per un petit disc de terracota que té un diàmetre de setze centímetres i un gruix aproximat de dos. A les dues cares d'aquest disc enigmàtic hi ha una inscripció feta en l'única escriptura de l'antiguitat grega que encara no ha estat mai desxifrada. A la inscripció hi ha fins a quaranta-cinc pictogrames diferents, disposats en sèries concèntriques, completament aliens a les dues escriptures (lineal A i B) de la cultura minoica. Fins ara l'enigma ha superat totes les temptatives dels estudiosos.

La varietat de tesis desxifradores del disc de Festos fa pràcticament inevitable l'ús del terme "festival". N'hi ha de molt pintoresques, com la que F.W. Read signava en 1921 sostenint que els signes del disc eren notes musicals! L'última aportació festivalera és del caçaenigmes escocès Victor J. Kean, un viatger i maratonià especialitzat en arqueologia que va descobrir la seva vocació mentre feia el servei militar a Egipte la temporada 1950-51. La tesi desxifradora de Kean es ven a totes les botigues dels indrets turístics. És suggerent i està molt ben il·lustrada, amb quadres sinòptics dels símbols, de l'u (una floreta) al quaranta-cinc (un home que camina un pèl eixarrencat), passant per un bust amb cresta de punkie. Kean atorga un valor a cadascun dels quaranta-cinc pictogrames i després es dedica a dotar de sentit algunes sèries. Però els experts universitaris consideren Kean tan poc rigorós que ni el tenen en compte. Tot i això, els més sensats també admeten que no resulta recomanable parlar gaire de rigor quan els especialistes homologats per la ciència arqueològica han conclós coses com ara 1) que la inscripció representa un himne a la deessa Terra (Evans); 2) que és una llista d'un tribunal de justícia que conté els noms dels magistrats i dels testimonis (Macalister); 3) que és un índex de centres religiosos de pelegrinatge (Schwartz); 4) un clam als minoics perquè s'embarquin en una expedició contra els carians (Fischer); 5) una salutació de Talaio, rei dels Pyliaegeus, a la població de Creta després del gran terratrèmol (Dettmer); i 6) la descripció del ritual de fertilitat en el palau de Festos (Aartun). De fet, els arqueòlegs no es posen d'acord ni tan sols en elements com l'antiguitat (la mitjana rondaria els 4000 anys) o l'origen (amb hipòtesis extracretenques de tots els gustos).

Sigui com sigui, el fet que a aquestes alçades una inscripció en territori grec no hagi estat mai desxifrada fa pensar en dues coses complementàries: 1) que sempre ens quedaran coses per aprendre del passat i 2) que el disc de Festos no amaga res. Re de re.