dijous, 30 d’octubre de 2003

2 anys, 7 mesos i 1 dia

El títol no és cap condemna sinó el temps que ha resistit un criptograma abans de ser desxifrat. El vaig plantejar en aquesta columna per Sant Jordi de 2001, una mica escaldat després que els lectors haguessin resolt en quatre dies l'enigma anagramàtic que figurava a les cobertes de "Verbàlia" (Empúries i Península). Les dues versions havien sortit al mercat el 27 de novembre de 2000 i aquella mateixa setmana ja van començar a arribar cartes amb el vers d'Ausiàs March de l'edició catalana i el de Juan de la Cruz de la castellana. Després de reproduir el famós criptograma que Poe va incloure al conte "L'escarabat d'or", explicava la meva frustració per la rapidíssima resolució de l'enigma de Verbàlia i plantejava el nou. L'article es deia "Elemental, estimat Sant Jordi" i hi escrivia: "Sospito que el d'avui és una mica més difícil, i aquest cop no penso revelar-ne la resposta fins que algun lector no me l'envïi o s'arrisqui a publicar-la a la secció de cartes al director. Només llavors diré si sí o si no. No hi ha cap més pista i l'únic premi que ofereixo és el plaer de resoldre'l. O el neguit de quedar-se a l'escapça". Feia:

5723 9253 9987 2368 5135 3331 8975 8595 5911 6538 1568 5791 8882 5720 7357 1153 9228 2368 1613 1022 7106 2015 1687 1653 8169 2156 8538 8899 2453 9275 1822 1799 1568 7979 4536 7375 8141 0223 3168 3527 7356 7182 3765 3102 9216 2922 6527 7575 1689 2979 1123 6883 2388 8921 6992 242.

Aviat vaig adonar-me que aquella vegada era més difícil. Com qui no vol la cosa, van anar passant els mesos. El 18 d'abril de 2002 vaig republicar-lo en aquesta secció sota el títol "Un any d'espera" i el 17 d'abril d'enguany hi he tornat en una altra columna titulada "Dos anys d'espera". Alguns lectors (Joan Capó, Marta Xufré, Ferran Ávila, Jordi Serra, Susanna Coll) van fer-ne aproximacions fallides. Només l'editor Enric Borràs semblava que n'hagués descobert la clau. Però res. Vull destacar especialment les imaginatives hipòtesis que m'ha fet arribar la Gabrielle Deakin en el decurs d'aquests dos anys i mig, perquè em consta que hi ha dedicat molt de temps i energia. Però el cert és que el criptograma ha resistit fins aquest mes d'octubre.

En un correu electrònic enviat a quarts de tres de la matinada, el professor de matemàtiques Josep Maria Martí em dóna la solució correcta. Martí, que és un campió escrablista i bon amic, m'explica amb total transparència el procés de desxiframent. Després de provar totes les claus possibles, un comentari de l'Enric Borràs durant una partida d'Scrabble el va posar sobre la pista. Borràs havia explorat la via de la taula d'elements químics de Mendelèjev (per allò de l'"Elemental, estimat sant Jordi" del primer article), però s'havia encallat. Martí va intuir el perquè. Borràs pretenia associar una lletra a cada dues xifres, quan els nombres atòmics de cada element poden tenir-ne d'una (hidrogen, 1) a tres (laurenci, 103) i els seus símbols també varien d'una lletra (hidrogen, H) a dues (sodi, Na). Per tant, va aplicar la "cintura verbívora". Ho descriu així: "Si tenia quatre xifres, per exemple 1234, anava provant les combinacions 12+34, 123+4, 1+234, 1+2+34 per fer les substitucions fins trobar trossos de text amb sentit. Quinze minuts després tenia la frase enllestida. L'Enric no va tenir prou habilitat però va ensopegar amb la idea feliç. Jo, infeliç, li vaig haver de manllevar hàbilment".

Som-hi, doncs. 5723 9253 9987 2368 5135... 57-Lantani-La, 23-Vanadi-V, 92-Urani-U, 53-Iode-I, 99-Einsteni-Es, 8-Oxigen-O, 7-Nitrogen-N, 23-Vanadi-V, 68-Erbi-Er, 5-Bor-B, 13-Alumini-Al... i així fins al final. La solució feia: "L'AVUI ÉS ON VERBÀLIA S'HA CREAT AMB PASSIÓ PER LA PARAULA CATALANA I UNIVERSAL NO CONEC CAP SOLUCIÓ SUPERIOR A ESCRIURE ARTICLES PER A UN PÚBLIC TAN BO. SI NO HE ASSOLIT ENTABANAR-VOS I NO US HEU FET ENRERE SOU FAUNA VERBÍVORA..." i vuit lletres més plenes d'estimació (va, treballeu una mica, ni que sigui començant pel final!). Ja he començat a preparar un nou criptograma.