Entaulats

La setmana passada vaig divulgar el desxiframent d'un vell criptograma basat en les relacions entre xifres (nombres atòmics) i lletres (símbols) que estableix la taula periòdica d'elements. L'atzar ha volgut que, abans i tot de sortir publicada la columna, m'escrigui el catedràtic d'enginyeria química Claudi Mans i Teixidó per donar-me a conèixer un fantàstic treball seu que explora el mateix territori. Mans, adscrit al departament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia de la Facultat de Química de la UB, ha elaborat un test de 20 preguntes basat en les ambigüitats que la taula periòdica permet generar. És un prodigi enigmístic que ja comença pel títol "Un test sobre la taula". Res a veure, però, amb la floricultura, sinó amb l'enginy verbal de caire, diguem-ne, "elemental". Una antiga cançó dels mítics Juan Pardo i Júnior ("Nos falta fe") el mena a preguntar quina malaltia tenien. Les respostes són a) Asbestosi, b) Anèmia, c) Diabetis, d) Psoriasi. La resposta correcta és la b) perquè la manca de ferro (Fe) provoca anèmia.

En ocasions, la força dels enigmes rau en l'homonímia. Com quan pregunta si "No" és un símbol químic. La resposta és sí, perquè No representa el Nobeli (102); però a la pregunta següent la qüestió es complica, quan Mans escriu "NO és una molècula, Si no..." Les quatre possibles respostes semblen extretes dels programes de determinats partits polítics: a) NO sí, Si no; b) NO no, Si sí; c) Ni Si ni NO; d) Si i NO sí. La resposta correcta és a) perquè "NO" sí que és una molècula (l'òxid nítric), però "Si" no és pas una molècula sinó un àtom (silici) "d'un element que forma estructures cristal·lines tetraèdriques com el diamant". Per reblar aquest remake químic de la comèdia "Per un sí per un no", Mans es permet la frivolitat de preguntar "Fu i Fa, són elements?". Naturalment, descartades a) Sí, b) Fu sí i c) Fa sí, la resposta és d) Ni Fu ni Fa. Una altra sorpresa elemental: "Quina és la interjecció més bàsica?", demana Mans. Les alternatives són quatre: "Ah!, Au!, OH! i Bah!" Potser la hac majúscula ja ens hauria de fer sospitar, però la impecable resposta es fonamenta en el sentit químic del terme "bàsic": "La basicitat va lligada, en les solucions aquoses, a una alta concentració d'ions hidroxil OH". En una altra pregunta se'ns demana el nom d'un cantant italià amb bona química al cognom i hem de descobrir el gran Nicola (de Bari) d'entre els Domenico (Modugno?), Luciano (Pavarotti?) i Adriano (Celentano?). Al solucionari l'autor ens informa que el nom de l'element "bari" significa "pesat", la qual cosa no resulta gaire afalagador per a un cantant de música lleugera, tot i que "no té res a veure amb el nom de la ciutat de Bari, a la Puglia", el patró de la qual és sant Nicolau. Un últim exemple. Un home va al metge i li pregunta si ha de prendre res per prevenir l'osteoporosi. La resposta del metge és: ¿a) No!, b) Sí!, c) Ca!, d) Au, va!? "És ben conegut que l'osteoporosi està associada a un dèficil de Calci (Ca)", ens informa l'autor al solucionari.

El test verboquímic del catedràtic Claudi Mans demostra que no només els crucigramistes fem servir els elements químics. Un cop entaulades, les empíriques ciències i les equívoques lletres tenen més bona química del que pot semblar.