dijous, 15 de gener de 2004

Comafília i comafòbia

Un ós panda entra en un cafè. Demana un sandvitx i se’l cruspeix en un plis. En acabat, treu una pistola i dispara dos trets al sostre. “Per què?” encerta a mormolar el pobre cambrer mentre el panda fa per marxar. El panda es treu de la butxaca un diccionari zoològic ple d’errors de puntuació i el deixa damunt la barra. “Sóc un panda, jo”, li etziba. “Informa-te’n”. El cambrer, atònit, fulleja el diccionari fins que arriba a la P. Allà localitza l’entrada i hi llegeix: “Panda. Large black-and-white bear-like mammal, native to China. Eats, shoots and leaves”. Llavors ho entén tot. A l’última frase de la definició s’hi ha escolat una coma que no tocava. “Eats shoots and leaves” vol dir “menja branques i fulles”. En canvi, l’afegitó de la coma ho transforma en una nova frase (“Eats, shoots and leaves”) que significa “menja, dispara i se’n va”. Exactament el que ha fet el panda de l’acudit. De jocs com aquest n’hi ha a totes les llengües. Una coma que apareix, fuig o canvia de lloc fa trontollar el sentit de qualsevol frase. Però ara, la lingüista de la BBC Lynne Truss ha triat l’episodi per titular un llibre sorprenent que ha fet forat entre les propostes nadalenques del mercat britànic. “Eats, Shootes & Leaves (The Zero Tolerance Approach to Punctuation)” (Profile Books) és un recorregut amè i desesperat sobre l’ínfim cas que l’educada societat britànica fa dels signes de puntuació.

És un llibre ´”punctilious”, naturalment, però mai puntimirat. Tot és significatiu i procedent. Informatiu i formatiu. Això sí, la Truss hi redefineix la categoria dels “sticklers” (els primmirats) des de l’òptica de qui és capaç de fundar una “Apostrophe Protection Society” o d’emocionar-se per l’ús raonable que Virginia Woolf fa del punt i coma (“Save the Semicolon!”, clama). Pel llibre passen apòstrofs, guions i guionets, comes, cometes i cursiva, parèntesis, claudàtors i punts de tota mena, fins i tot de suspensius. . . Sempre amb ironia i flexibilitat, però sense deixar mai espai per a l’estultícia tipogràfica que entre nosaltres tant i tan bé van denunciar Josep Maria Pujol i Joan Solà en el seu celebrats “Tractat de Puntuació” (Columna, 1992) i “Ortotipografia” (Columna, 1995).

Les disputes per una coma tenen un dels seus màxims exponents en la parella de fet que van formar l’humorista James Thurber i l’editor del “New Yorker” Harold Ross durant els anys trenta del segle passat. Al seu “The Years with Ross” (1959), Thurber descriu una mena de “complex clarificador” que menava el seu editor a l’ús patològic de la coma. La idea de fons era molt simple: com més comes, més claredat. Això segons l’editor Ross, naturalment, perquè Thurber hi tenia al·lèrgia, fins al punt de justificar la descripció de la bandera nord-americana com “red white and blue” (vermella blanca i blava, sense comes entre els colors) perquè “amb tanta coma semblava que estigués mullada de pluja”. Ross, en canvi, defensava la regla canònica de l’anglès americà “red, white, and blue”, inclosa la coma dita d’Oxford davant la copulativa. En un brillant passatge Thurber explica que Ross va afegir-ne una a la seva frase “After dinner (,) the men went into the living-room” (després de sopar els homes van passar a la sala d’estar) i ironitza dient que “aquesta coma és la manera que té Ross de donar-los temps perquè s’aixequin de taula just abans d’anar cap a la sala d’estar”.