Seti web

La terminologia internàutica és voluble. Tot ens arriba en anglès, cadascú ho adapta com pot i després l’ús s’encarrega de sancionar uns termes o d’altres. Parlem indistintament de correus, e-mails, emilis, ismaels o mels. De webs, uebs o pàgines web. De links, vincles o bots. D’una homepage o plana major. Forwardegem molt, tot i que potser reenviem més encara. En canvi, d’escanejar escanegem tots com un sol home. Com qui fotocopia (o fa “xerocòpies”, que deien abans). Sempre és un misteri la secreta raó que transforma una troballa verbal més o menys afortunada en un terme consolidat entre els parlants d’una llengua. Segurament és una qüestió de modes, en ambdós gèneres que permet el terme (mode i moda), i sovint no resulta gens senzill establir si finalment s’ha consolidat un vocable proposat per algú concret en una data concreta. El novel·lista i dramaturg txec Karel Txapek ha passat a la història per haver creat el terme “robot” en el seu sentit modern. A primers dels anys 20 la seva obra de teatre “R.U.R. (Rossum’s Universal Robots)” va arribar als escenaris londinencs i ajudà a popularitzar el terme “robot” per designar els treballadors artificials o homes màquina. Txapek primer havia pensat en algun derivat del terme llatí “labora”, però un germà seu el va convèncer perquè usés el mot txec “robota” (treball forçat) a l’hora de designar les seves màquines. Des de llavors coneixem els robots, llegim Asimov, estudiem robòtica i parlem de robotització.

M’escriu l’Ignasi Ribas, de l’Institut de l’Audiovisual de la Pompeu, per fer-me avinent una interessant notícia verbal: el naixement d’una nova accepció informàtica d’un terme antic documentat des del segle XIII. Les circumstàncies són ben específiques. El nounat (¿nomnat?) ha vist la llum en una web monogràfica sobre l’artista Antoni Muntadas en l’àmbit digital de CaixaFòrum (a www.mediatecaonline.net). El mot en qüestió és “seti”, l’expressió completa “seti web” i el seu autor l’escriptor i expert en art digital Eugeni Bonet. No cal definir-la. “Seti web” és d’una transparència és total, entre altres coses perquè és molt propera a l’original anglès “site”, o “website”. Naturalment, en català “seti” significa el mateix que en anglès “site”: lloc. Concretament “lloc on seu, on està, que ocupa, algú o alguna cosa”, o “lloc on pot col·locar-se, o lloc destinat a col·locar-hi, algú o alguna cosa”. És a dir, més o menys, l’essència d’un website.

Pel que em diu Ribas, l’encertada tria d’Eugeni Bonet va sorprendre tant els correctors de CaixaFòrum que li va caldre déu i ajut per mantenir-la. Val a dir que, ara per ara, “seti” no és una paraula gaire usada en català, a diferència del “sitio” castellà, tan o més comú que “lugar”. De vegades parlem de “setial” per designar una mena de tron espectacular, i també mantenim el llatinisme “in situ” per referir-nos a “en el lloc”, però així d’entrada “seti” sona a faraó egipci (Sethi I). Aquest article pretén publicitar aital toballa setinada, però no puc amagar el meu pessimisme còsmic sobre la seva possible popularització. És massa bona. Una llengua que no ha estat capaç de mantenir la forma ultrarendible “llur” no adoptarà ara una solució tan genuïna com transparent. Continuarem patint el papanatisme dels “sites” quan podríem gaudir dels “setis”.