dijous, 29 de gener de 2004

Un “numbro” u

La victòria del vigatà Joan “Nani” Roma (1972) al Dakar no hauria d’empetitir la recent victòria del vallenc Joan Ramon Manchado (1967) en el VII Campionat del Món d’Scrabble celebrat a Mèxic. Joan Ramon Manchado ha aconseguit el seu segon títol mundial del joc de les paraules encreuades en batre el veneçolà Carlos González a la gran final. Amb aquest resultat, Manchado esdevé el primer bicampió mundial de la història de l’Scrabble en espanyol. Amb els seus dos títols i un subcampionat lidera el destacat grup de jugadors catalans que han excel·lit a les competicions internacionals —Blai Figueras (1 campionat), Josep Maria Martí i Miguel Rivera (1 subcampionat cadascun)— enfrontats a les potents seleccions d’Argentina, Veneçuela i Hondures, per esmentar només els tres altres equips que s’han endut algun títol. Manchado juga a Scrabble en dues llengües —en català i en espanyol—, i en totes dues es prepara a consciència escrutant-ne els diccionaris i fent llistes curioses que li permetin memoritzar les paraules vàlides segons el diccionari oficial del joc. Sovint, la necessitat de discriminar unes paraules de les altres porta els millors jugadors d’Scrabble a la literatura experimental: s’inventen petites històries amb les paraules clau que volen retenir a la memòria, busquen les coincidències més inesperades entre llengües —Manchado té estudiadíssim el territori limítrofe entre el castellà i el català—, i fins i tot creen palíndroms, lipogrames o monovocalismes.

Un exemple excels d’aquestes pràctiques verbívores són els monovocalismes fonètics en U que escriu aquest veritable número U del Scrabble. Manchado només hi admet mots que traginin U i O àtona, en el benentès que s’han de llegir en català central. I li surten contes tan breus i “collonuts” com aquest, que duu per títol “Un gust mutu”: “Lulú Cucurull: un cul dur, un bust robust, uns ulls collonuts, un musclo molsut... curull d´un suc! Xumo, xuclo, burxo, copulo ullcluc ; xup-xup, xup-xup... Lulú gruny un munt ; hum, huum, huuum, huuuum! Consumo... Fumo un puro. Us ofusco? Us puc dur bromur! (Lluc Fortuny, un brut mogut)". Una meravella procaç que farà udolar els puritans de la banalitat, perquè té suc i també té bruc. El "numbro" U del Scrabble mundial fins i tot explora amb la vocal que el defineix territoris més lírics. Per exemple, en un poema africanista intitulat “Vudú zulú“ on acaba fotent-se un cus-cus i un sugus.

La meva peça preferida, però, és una mena de road-movie monovocàlica que podria competir amb el París-Dakar de Nani Roma. Manchado ens proposa “Toulousse-Tombuctú: Toulousse-Sud ; un bus turbo ; munto ; surto rumb Tombuctú... Us vull dur sugus, cus-cus. Un tour curt? Turutut! Fujo lluny! Mobutu, un duc zulú, juny uns nyus; duu un tutú curt; lluco llur cul brut. «Mobutu, busco sugus, cus-cus...»; «Duus puros?»; «Fumo Drum». Pujo un puig. Ullo un club nocturn: Blue Moon. Jugo un mus... Vull trumfos. Jugo un full d’uns, un bluf; un truc collonut, us ho juro. Lucro llurs duros. Bubu, un hutu sorrut, gruny... Murmuro: «jugo brut? furto?»... Un tumult confús; un puny brusc d’un zulú forçut; puf!; l´ull contús; supuro. Fujo poruc, dolgut; l´ull fotut fotut. Putos hutus!” Manchado, el nostre veritable “numbro” U!