dijous, 19 de febrer de 2004

Fraternitat i funció pública

La fraternal recerca de germans clandestins —com ara els pintors surrealistes Alberto Savinio (1891-1952) i Giorgio di Chirico (1888-1978)— ha menat els lectors més actius d’aquesta columna de pet cap al món de la faràndula. Des de Tremp, Waldo Lideker aporta a la nòmina fraternal dues parelles d’actors prou sorprenents. D’una banda, dos germans clandestins tan adorables com Warren Beatty i Shirley McLaine, i per l’altra una parella d’acció: Dana Andrews —la detectiu Mcpherson de “Laura”, afegeix— i Steve Forrest —el sergent de la sèrie televisiva “Els homes de Harrelson”. Per la seva banda, el poeta mallorquí Gabriel de la S. T. Sampol s’endinsa en les subtileses de la condició humana quan recorda l’odi recíproc que senten les germanes clandestines Olivia de Havilland i Joan Fontaine, “sobretot des que JF guanyà l’òscar per Rebecca i deixà sense estatueta sa bella sorora; si no hi ha contraordre, encara són vives, perquè esperen veure morir l’altra”. Una altra parella xocant de germans seria la formada pels actors nord-americans Charlie Sheen i Emilio Estévez. Finalment, dues parelles encadenades i un trio del cinema espanyol —Luis Merlo & Amparo Larrañaga; Carlos Larrañaga & Amparo Rivelles; Enma Penella, Terele Pávez & Elisa Montés— aboquen aquest embolic de cognoms a un veritable cul de sac. La proliferació de germanastres i de noms artístics transforma la recerca en una mena de kermesse heroica.

En canvi, alguns lectors inclouen als seus correus “fraternals” una variant força celebrada de xoc verbal: les relacions entre cognoms i funcions. Allò de dir-se Gratacòs i fer de dermatòleg, per exemple, o de posar-li Calvet a una perruqueria. Hi ha unanimitat en un cas: el nomenament de l’ex alcalde de Vilafranca Joan Aguado al capdavant de l’Institut de la Vinya i el Vi provoca no pocs comentaris sardònics sobre la força del tripartit. Aguado! L’aigualiment que es desprèn de barrejar vi i aigua empeny no pocs lectors a rastrejar les llistes de nous alts càrrecs nomenats pel nou i accidentat govern català. Alguns casos són menys impactants. En comparació amb certs excàrrecs del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca anomenats Peix o Miralpeix, no sobta gaire que el nou DG de Desenvolupament Rural del mateix Departament es digui Jordi William Carnes. Potser l’únic comentari seria propugnar una tercera via: ni carn ni peix. En canvi, no està gens malament que al capdavant del Servei Català de la Salut hagin nomenat el mataroní Carles Manté Fors. Això de mantenir-se fort tranquil·litzarà molt la població, tot i que sempre es podria millorar: ¿no haurien pogut trobar pas algú anomenat “Manté Sans”? Finalment, la consellera d’interior Montserrat Tura farà que la policia catalana es conegui com dels Mossos de Tura.

Més enllà del govern, alguns exemples resulten més inquietants. Bé està que un dels dirigents d’Unió de Pagesos es digui Joan Caball, però que en la Comissió Permanent Nacional d’aquest mateix sindicat el responsable de Medi Ambient —qüestions forestals incloses— es digui Josep Puigpelat fa pudor de socarrim. De tota manera, ara que el PP valencià s’enfronta al cas Fabra —¿però no havíem quedat que eren antifabrians?—, convé recordar que un ex conseller d’Economia de la Generalitat Valenciana pepera lluïa un cognom molt propens a col·lidir amb verbs com birlar o burlar: el conseller (d’Economia) Birlanga!