dijous, 26 de febrer de 2004

Atbash i Porfiri

Les progressives resolucions dels criptogrames que oculten el sentit últim del Sant Graal són els batzacs que acceleren la lectura de l’últim gran èxit literari d’abast mundial: la novel·la de sucre-candi El codi Da Vinci de Dan Brown. Brown construeix l’eficaç intriga que ens fa moure pel seu poderós artefacte comercial a còpia de misteris de caire criptogràfic i de ginys tan deliciosos com el críptex, una petita caixa forta portàtil que basa la seva inaccessibilitat en les propietats abrasives del vinagre. Però potser un dels codis més interessants de què es val Brown per amagar els secrets del priorat de Sió és el codi Atbash. L’Atbash és un codi hebreu cinc segles anterior a Crist que es basa en un esquema molt bàsic de substitució rotatòria. Partint de les vint-i-dues lletres de l’alfabet hebreu, la primera lletra era substituïda per l’última, la segona per la penúltima, i així successivament. Per xifrar —o desxifrar— un missatge, basta escriure mig alfabet d’esquerra a dreta en una línia i l’altra meitat de dreta a esquerra a la línia de sota. Les parelles de lletres, per tant, en el nostre alfabet llatí quedarien A-Z, B-Y, C-X i així fins a L-O i M-N. Per dir “Hola”, en codi Atbash, diríem “Sloz”, i per dir “Adéu”, “Zwvf”. Si els sembla impronunciable recordin que en hebreu l’escriptura només fixa les consonants, i per això en codi Atbash no calia transcriure les vocals. Brown explica el desxiframent de l’enigmàtic topònim de Sheshach per aquesta via. Els erudits hi van aplicar el codi Atbash i van substituir les tres lletres del terme hebreu —Sh-Sh-K— pels seus antípodes alfabètics: B-B-L. Sheshach, doncs, era Babel!

Tot i que el terme “criptograma” prové del grec —"kryptós" (amagat) i "grámma" (lletra)—, les pràctiques criptogràfiques són molt més antigues. El Kama-sutra hindú inclou "l'escriptura secreta" en el lloc 45è de la llista de 64 arts —o iogues— que les dones haurien de conèixer i practicar. Potser per això, de sistemes criptogràfics n’hi ha gairebé tants com de camins diversos per gaudir dels plaers sexuals. Són dues gammes molt ben assortides de components diferents i, alhora, idèntics. Malgrat els diversos graus de sofisticació que presenten, busquen tots el mateix. Tots. S'ha convingut que un dels primers sistemes alfabètics dissenyats per encriptar missatges és el Quadrat de Polibi, una taula de 5x5 que relacionava xifres amb lletres i que pren el nom d’un autor grec coetani d’Escipió. L'adaptació al català del Quadrat es pot fer si fonem les parelles C-Ç i V-W per aconseguir un alfabet de 25 lletres:

1 2 3 4 5
1 A B C D E
2 F G H I J
3 K L M N O
4 P Q R S T
5 U V X Y Z

Aquest sistema permet convertir qualsevol paraula en una sèrie de números de dues xifres. La R, per exemple, és a la fila 4 i a la columna 3, de manera que li correspondria el número 43. La A —fila 1, columna 1— equival al 11, la J al 25, la O al 35 i la Y al 54. Qualsevol persona que rebés la sèrie “43 11 25 35 54” podria reconstruir la paraula Rajoy. I si després rebés “15 32 33 11 43 13 45 11 21 11 24 45 11 43 11 34” també sabria a què atenir-se.