Caps i cues

Encara que sembli sorprenent, els palíndroms i les altres facècies que els afectats pel virus de l'enigmística anem resseguint amb tanta passió tenen també una dimensió política. De fet, fa molt poc que un dels capicues més típics de l'anglès ha entrat en el món singular de les grans profecies històriques. Quan als Estats Units algun enigmista eixelebrat vol explicar què és un palíndrom, a banda d'exercitar les seves qualitats de lexicògraf amateur, sol posar un exemple. I l'exemple típic de palíndrom nordamericà ha resultat contenir un sentit profètic ben especial: A man, a plan, a canal: Panama. És a dir Noriega, una intervenció militar, un canal: Panamà.
Val a dir que la palindroantroponímia és una especialitat molt minoritària i que els exemples reals són més aviat escadussers. Fa un temps però, des de les planes del butlletí "Semagames" (òrgan del Club Palindromista Internacional), una tarraconina que viu a Constantí, l'Anna M. Giné va llançar la divertida proposta d'imaginar persones de nom palindròmic. El seu llistat incloïa noms com Aida Badia, Urbà Bru, Simó Gili Gomis, Simó Godó Gomis, Salomó Molas, Romà Mor, Ramon Omar o Sara Varas, tots ells plausibles però inconeguts. La nota final és perfecta: "Totes les persones relacionades són fictícies. Qualsevol semblança amb persones reals, a banda de ser una pura coincidència, serà una enorme satisfacció per a nosaltres". Si hi reconeixeu algú entre els esmentats, no deixeu pas de comunicar-nos-ho.
És clar que els palíndroms, més que inventar-se, es descobreixen. Les últimes eleccions argentines van donar la presidència al successor d'Alfonsín. El nou president, a més d'unes patilles escandaloses i un sudaquisme exacerbat, presenta una gran virtut enigmística: el seu cognom és un capicua perfecte. Menem restitueix així l'estatus perdut del palíndrom i l'eleva a les instàncies màximes del poder. Abans d'ell, poques vegades s'havia arribat tan amunt. Només tenim notícia de tres altres caps d'Estat de tendències similars. L'enyorat U Nu governà Burma fins que els avatars polítics del moment el van fer abandonar la residència de Rangún. Una mica abans, el col.laboracionista francès Pierre Laval havia presidit la zona francesa sota la desaforada tutela dels alemanys. Laval però, no podia competir amb el complet U Nu perquè només el seu cognom era palindròmic. L'últim cap d'estat conegut que brandà l'estendard palindròmic fou Lon Nol, president de Cambotja des de 1970 fins a 1975. Lon Nol va morir en el seu exili daurat californià l'any 85, i tots els enigmistes del món el ploràrem. Altres polítics, sense anar de capicues, figuren als annals de l'enigmística. Com Deng Xiaobing, un dels homes forts del règim xinès pre-Tiannanmen. Deng Xiaobing (en xinès "vidres trencats") semblava recolzar certes opinions dels estudiants durant els primers dies de la revolta. Quan poc després desaparegué sobtadament de l'escena política, els carrers de Pequín s'ompliren de mudes ampolles esberlades que exigien simbòlicament la tornada del líder desitjat. Sense moure'ns de la Xina, cal ressaltar que un dels polítics del sector més dur s'anomena Li Peng, en franca homofonia amb el seu germà siamès Le Penn.
A casa nostra, els polítics s'entesten a mantenir uns cognoms vulgars i absolutament asimètrics. Sembla com si la perfecció formal que un palindroantropònim atorga estigués reservada als intel.lectuals. No endebades dos dels cervells més privilegiats que ha tingut el nostre país han estat el filòsof Ramon Llull i el científic Joan Oró. A més, en un ampli retrat d'Espriu que el sociòleg i historiador Sergi Vilar va escriure en 1966, la famosa transposició Arenys-Sinera del poeta el va dur a enjogassar-s'hi: "En la meva opinió, l'autor de Mrs Death és tan important com aquell cèlebre poeta hebreu conegut com Rodavlas Uiprés". Espriu acceptà el joc, però corregí l'Uiprés per Uirpse, perquè "uiprés" li sonava a "xiprer" i ho relacionava amb la mort. Posteriorment, Espriu va dirigir algunes cartes a Vilar signant Rodavlas Uirpse (de l'Alhama de Sinera).