dissabte, 28 de setembre de 1991

L'escriptor bus

Els propers dies 3, 4 i 5 d'octubre, l'eix Reus-París-Londres quedarà definitivament centrat en la localitat dels condemnats per menystenir Tarragona. Un encontre sobre Literatura i combinatòria reunirà al Centre de Lectura reusenc creadors d'índole ben diversa, que combinaran elements propis i aliens per reflexionar sobre el tema de debat. Creadors tan interessants com l'oulipista francès Jacques Roubaud, l'italià Pier Vittorio Tondelli, el nord-americà Robert Coover, l'espanyol Julián Ríos i catalans com Manuel Huerga, Biel Mesquida o Perejaume... Les jornades es clouran amb una bateria de ponències dedicades a diversos "autors submergits", com ara Patrick Gifreu, Enric Casassas o Jordi Ribas, que seran glossats per Victor Sunyol, Mingus B. Formentor i Julià Guillamon.
Aquesta singular enumeració ve a tomb perquè és potser la primera vegada que es practica, des d'una institució pública --el KRTU--, la pesca submarina d'espècies no extingides. La reflotació dels "escriptors submergits" acostuma a ser una tasca pròpia d'il·lustres desenfeinats, que desempolseguen arxius a la recerca del tresor obviat pels seus coetanis. Els seus hams enxampen fòssils atractius que es deixen capturar amb facilitat. La docilitat dels reflotats de Reus, en canvi, és una mera hipòtesi. El tomb que puguin prendre les obres de Miquel Bauçà, Jordi Ribas, Patrick Gifreu o Enric Casassas després de la seva reflotació és una incògnita, i això fa molt més atractiu l'exercici submarí de Reus.
L'any 1973, mentre Johan Cruyff feia de les seves a can Barça, el món anglo-saxó va viure una discreta reflotació que no ultrapassà els cercles especialitzats. Fou l'estudiós nord-americà Howard Bergerson, en un llibre que després ha estat un clàssic de l'enigmística anomenat Palindromes and Anagrams, qui desvetllà l'èpica figura de l'irlandès Edwin Fitzpatrick. Edwin era fill de Mary Doneghan i Simon Fitzpatrick, una parella de lexicògrafs instal·lada a Londres que va tenir la fortuna de publicar un dels primers diccionaris de butxaca de la llengua anglesa l'any 1833. L'èxit fou tan esclatant que la parella va poder viure de renda la resta de la seva vida. Una operació similar al bingo de J.B. Xoriguera i els de l'Editorial Claret amb Els verbs catalans conjugats, però sense una comunitat de religiosos a mantenir. Els Fitzpatrick, amb la butxaca plena i les obsessions damunt la taula de treball, es plantejaren una obra a llarg termini que els havia d'immortalitzar: l'elaboració d'un diccionari en diversos volums que hauria de contenir totes les paraules, passades i presents, de la llengua anglesa, amb cites extretes de les autoritats literàries. Una mena d'Oxford English Dictionary com el que després els aixafaria James Murray.
La qüestió és que aquests col·legues d'en Coromines es van dedicar en cos i ànima al nou diccionari, a banda de petites distraccions com ara engendrar l'Edwin, i l'innocent nadó es va trobar als cinc anys que podia representar amb propietat els típics acudits d'un anglès, un francès i un espanyol perquè dominava totes tres llengües. Cinc anys més tard s'incorporava xiroi a l'elaboració de la monumental obra lexicogràfica, treballant jornades de deu a dotze hores diàries i llegint centenars de llibres a la recerca dels usos que les autoritats feien dels diversos mots. L'infant menà una vida de personatge de Dickens amb la mina transformada en biblioteca fins que, l'any 1847, sa mare va convèncer Simon Fitzpatrick que al nano li convenia cursar estudis convencionals. L'arribada d'Edwin a Oxford va resultar traumàtica. La seva asociabilitat i els costums adquirits l'abocaren a la solitud dels llibres, però un descobriment casual va esquerdar la seva existència. Una nit, llegint el Paradise Lost de Milton, el jove Edwin va topar amb la serp bicèfala en la qual es converteixen Satanàs i els altres àngels caiguts i aquesta dualitat viperina el va dur a escriure en un paper l'innocu joc infantil de God-dog (Deu-gos).
Edwin va deixar d'escriure als seus pares i començà una estrafolària trajectòria de creador. Començà elaborant palíndroms, xarades, homofonies i anagrames (descobrí, per exemple, que l'Ars Magna lul·liana era una lloança anagramàtica d'anagrams). El seu tarannà d'il·luminat i les seves extravagàncies el van dur de seguida al desastre. El seu pare el desheretà, de manera que es va dedicar a donar classes de francès per poder seguir amb les seves obres submergides. Només esmentarem, de passada, que Fitzpatrick va traduir Càtul en versos sotàdics (literalment capicues), va fer una versió palindròmica del The Rubiayat persa d'Omar Khayyam, una història detectivesca capicua anomenada Dr. Allard i fins i tot una obra de teatre palindròmica entre dos vagabunds que recorda l'estructura del Tot esperant Godot beckettià. Malgrat tot, segueix submergit. És un bus.