dissabte, 28 de desembre de 1991

Ignorants il·lustrats i copes

Ja fa anys que una colla d'insomnes entusiastes comparteixen solitud amb un petit aparell de ràdio en una orella i el telèfon a l'altra. Ells són, i el seu conspicu intermediari no para de repetir-ho, els artífexs d'un dels programes de ràdio més paradigmàtics de les nostres ones nocturnes. Es reconeixen amb l'ambigu epítet d'ignorants i són capaços d'insultar, instruir, equivocar-se estrepitosament, canviar cromos, polemitzar, fer patent la seva sornegueria, plorar, riure o fingir suïcidis per antena. El conductor del programa nocturn més estudiat pels sociòlegs els deixa fer o els fa passar per l'adreçador, els talla, els saluda i els posa a prova. Gratuïtament, segons alguns. D'una manera ben premeditada, segons altres. Els oïdors pregunten, responen, deixen anar hipòtesis agosarades i de vegades fan al·locucions brillants. Però mai no callen. Mai no deixen sol en Carles Cuní. Són una col·lectivitat de xerraires curiosos que es deleixen per plantejar incògnites.
Doncs resulta que "La Nit dels Ignorants" té il·lustres predecessors. De fet, el seu format és el mateix que el d'una colla de publicacions del segle passat dedicades als malalts de la curiositat. Publicacions que he vist referenciades, com el "Notes and Queries" de Londres, "L'intermédiaire des chercheurs et curieux" de París, el "Historical Magazine" de Boston o el "Navorscher" d'Amsterdam en les quals els lectors/escriptors consignen la seva ignorància i la seva saviesa a parts iguals. Fa poc m'ha caigut a les mans una publicació d'aquest caire editada a Madrid fa uns quinze anys. La capçalera històrica era "El Averiguador Universal" i va néixer l'any 1868. La fòrmula ens recorda "La Nit dels Ignorants" de Catalunya Ràdio. Primer hi havia una sèrie de "Preguntes", encapçalades per un breu lema que precisava el tema. Com és natural, després dels interrogants hi havia la secció de "Respostes" (malauradament menys abundants) i completaven la revista seccions de farciment amb comentaris bibliogràfics i curiositats diverses.
"El Averiguador Universal" va viure quatre èpoques al segle passat (1868, 1871, 1876 i 1879) i una cinquena fugaç durant dos anys de la dècada, tan enyorada per alguns ara, dels setanta. Sempre a la capital del país veí. En un format de "dos pliegos en cuarto menor". Un dels pocs divulgadors d'aquesta cinquena època, l'escriptor madrileny José Antonio Millán, explica que "El Nuevo Averiguador Universal/ Palestra y concejo de interesados/ en cualquier arte o ciencia" va tenir intencions ben poc relacionades amb l'expansió del coneixement. Resulta que l'enigmàtica redacció de l'última època tipogràfica d'aquesta nit dels ignorants es parapetà darrera d'un mer apartat de correus i introduí missatges soterrats en l'ambigüitat de les preguntes i les respostes. Les consultes són equiparables a les inquietuds dels nostres ignorants radiofònics i les intencions ocultes de l'anomenada redacció m'han recordat algunes eternes discussions dels noctàmbuls militants.
Un dels temes que més m'ha cridat l'atenció són els significats ocults de la xifra triada per un veterà bar nocturn de la nostra ciutat: 666. En el número 6 del primer any, un lector que signa 777 deixa anar el següent: "Al llibre de l'Apocalipsi es parla del número de la Bèstia, 666 (13, 18). Em consta que s'hi ha pretès veure a Neró, a la Unió Soviètica i fins i tot a la pròpia Església Catòlica Apostòlica i Romana. Que jo sàpiga, ningú no s'ha adonat de la situació d'aquesta dada en el seu capítol i versicle: segons la Numerologia Cartomàntica, el 13 és la Mort i el 18 la Lluna. A més 1+3+1+8=13, mentre que 6+6+6=18. ¿Donen aquestes dades una nova dimensió al problema?". Els aterrits lectors, que fins llavors havíem trobat la mar de normal prendre unes copes al 666, hem d'esperar fins al número 4 de l'any II de "El Nuevo Averiguador Universal" per trobar un insigne ignorant que aporti a l'enigma tot el seu escepticisme il·lustrat. La resposta la signa un tal "Bebercio", sospitosament relacionat amb les activitats laborals de l'esmentat establiment, i fa: "Pregunta un lleuger lector, ocult rera el lema, pretesament graciós, de 777, per la possible interpretació del número de la Bèstia. La guematria és un procediment utilitzat pels semites, els grecs i els romans mitjançant el qual un nom es pot reduir a una xifra, tot i que el camí invers resulti força difícil per la diversitat de possibilitats. Així, 666 pot equivaler al grec lateinos (sumant 30, 1, 300, 5, 10, 50, 70 i 200). I lateinos esdevé per itacisme latinus (el poder de l'Església). Entre els exegetes cristians es recolza la lectura Qsr Nrwn (transcripció hebrea de Neron Caesar) que també dóna la xifra desitjada. En canvi, res no sé de cpa interpretació que jugui amb les sigles URSS, CCCP ni res que se li assembli." Els antics parroquians del 666 respirem finalment tranquils. El número de la Bèstia no tenia res a veure amb el gran Polifem soviètic. Malgrat Smirnoff.