L'efecte GI

La matrícula dels automòbils que es passegen per la immortal Girona sembla especialment dissenyada per a la polèmica. Anys enrere, quan els vents eren del tot favorables a l'alliberament sexual, els geògrafs de les regions erògenes li manllevaren el nom per batejar un punt que tothom començà a buscar amb desfici: l'anomenat punt ge. Fa uns mesos, la lògica reivindicació catalanitzadora (disset anys després del 75!!) dels gironins ocasionà un ball d'inicials que va convertir la gi en un eslògan ecumènic massivament corejat. Ara, però, quan les aigües del llac de Banyoles han tornat a lloc i la normalitat sembla imperar a les carreteres del nord, una sorprenent iniciativa torna a situar la gi en el punt de mira general.
Resulta que un ciutadà gironí, anomenat Josep Lluís Horta, ha decidit que el canvi en les lletres de la matrícula pot ser un negoci rodó. El senyor Horta és transportista i fa sovint el trajecte que separa el nostre Principat del d'Astúries. Allà, la seva perspicàcia natural l'ha dut a detectar una certa mala maror entre els ciutadans d'Oviedo --la capital-- i els de Gijón --la ciutat més poblada--. De manera que l'Horta, com qui no fa res, va publicar un anunci al diari local "El Comercio" en el qual oferia als seguidors de l'Sporting la possibilitat real d'esborrar l'avorrida o de les seves matrícules i lluir la flamant i polisèmica gi. I els socis de l'Sporting estan encantats. L'anunci va atreure més de cent cinquanta sol·licituds esperançades. De moment, l'operació està a l'espera de la primera gi oficial, que representarà la pistoletada de sortida per a una curiosa activitat empresarial que es limitaria a trobar un municipi gironí que acceptés incloure transitòriament en el seu padró una colla d'asturians farts de la capitalitat d'Oviedo per poder matricular més gi. Feta la llei, feta la trampa.
Aquest fenomen, que anomenarem efecte gi, té una transcendència molt major del que sembla. La generalització de les matriculacions creuades donaria una nova dimensió als conflictes locals que sacsegen el país. Imaginem que les associacions de veïns de Vilaseca decideixen contractar els serveis de l'empresa del senyor Horta per a que els permeti matricular sistemàticament els seus vehicles a la bella capital del Túria, i poder lluir així una inequívoca v. La lògica reacció dels veïns de Salou els podria dur a muntar una caseta a l'Expo sevillana i contraatacar amb la s de rigor. Imaginem també que Manuel Royes, fart de reivindicar endebades la comarca pròpia per a la seva ciutat de Terrassa, decideix emular la radicalització del seu correligionari gironí Joaquim Nadal i aposta per una massiva matriculació de tots els autobusos municipals egarencs a la veïna circumscripció de Terol. Davant la proliferació de plaques amb te per les carreteres del Vallès, els conciutadans de l'estimat Antoni Farrés li exigeixen un cop de força semblant i marxen a la culta Salamanca com un sol home per tornar amb un estol d'automòbils que llueixen la sa de Sabadell.
Aquest garbuix inimaginable de l'efecte gi té un il·lustre precedent, una conclusió ben seriosa i una conseqüència pràctica. El precedent l'hem d'anar a buscar aquest estiu passat a Menorca, quan una parella de catalans que circulaven per l'illa foren multats per un policia extraordinàriament intuïtiu. La sanció va ser per dur una c al costat de la matrícula de Barcelona, i l'argumentació del policia és inoblidable: "un automòbil matriculat a Barcelona no pot dur la inicial de Cuba". Sortosament la parella mai no va haver de pagar aquella multa, per defectes formals de la denúncia: resulta que la c en qüestió no estava inscrita en un immaculat fons blanc com marca el codi per a les inicials nacionals, sinó que lluïa superposat a un llampant estampat de barres vermelles i grogues; d'altra banda, es tractava d'una mera enganxina, i no pas de la preceptiva placa metàl·lica. El policia de Menorca, sense saber-ho, va donar una enginyosa solució a l'enutjós conflicte de la inicial al costat de la matrícula que molts catalans senten cada vegada que treuen el cotxe a passejar per Europa. Per poder lluir la preceptiva c sobre fons blanc, que sempre resulta més sobri, només cal posar-se en contacte amb el consolat cubà i matricular els vehicles sistemàticament en belles ciutats caribenyes, com ara La Havana.
Quant a la seriosa conclusió a que ens pot menar l'efecte gi, és alhora senzilla i punyent: els codis, els reglaments, les lleis... només tenen sentit si poden ser transgredits. La conseqüència pràctica d'aquesta transgressió la trobarem, ben aviat, a les pàgines d'aquestes distretes publicacions anomenades bop. Sense cap mena de dubte, l'efecte gi provocarà un creixement espectacular de les quilomètriques llistes de suposats delinqüents comuns, pròfugs i il·localitzables, que darrerament tenen a bé de publicar els ajuntaments en els seus butlletins oficials de la província. Si ara no els troben, quan figura que tots els perversos multats exerceixen d'automobilistes a la mateixa localitat on tenen matriculat el vehicle, no sabem pas què passarà quan tothom comenci a matricular el seu cotxe a tres-cents quilòmetres del carrer on pensa deixar-lo mal aparcat. L'efecte gi pot resultar devastador.