dissabte, 7 de novembre de 1992

Cravan i els acabalats

Avui fa vuit dies que Arthur Cravan va tornar a desaparèixer. Després d'una insòlita estada al Palau de la Virreina, l'expedient bcn-21101312 va tornar a la clandestinitat que la història li té reservada. Potser juntament amb l'enigma del bon Jack --l'immortal Esbudellador londinenc en qui B. E. Ellis basa la seva prodigiosa imaginació creativa--, la marítima desaparició d'aquest nebot repatani d'Oscar Wilde és la millor ferida oberta a la panxa de la raó. L'exposició bicèfala sobre Cravan, amb la documentació fidedigna de les rutes interiors que havien de col·locar Fabian Lloyd a bord d'una barca que aniria a mal Borràs i la follia d'una troica de lleidadans (sic) esperitats per Mor del desaparegut, ens ha llegat un catàleg força heterogeni. Entre moltes altres altes aportacions, un alat Roger Lloyd Conover hi escriu una fastuosa especulació sobre l'origen del nom Cravan, que el mena a encendre un ver castell de trops d'artifici. Lloyd ens revela que el cognom de la companya de Cravan (Mina Loy) era una manipulació familiar per defugir l'original jueu Lowry. Les envitricollades recerques onomàstiques d'aquest nou accionista de la Lloyd's dels mars tropològics i les imminents festivitats jueves de la nit del dijous vinent semblen especialment dissenyades per recordar els mecanismes enigmístics que la teoria del llenguatge de la Càbala revesteix de reveladors.
L'explicació del món que la tradició cabalística ens ofereix per la via del llenguatge és increïble. La doctrina hassídica concreta tres enigmàtiques operacions que transformen l'alefat hebreu en una eina ontològica de primera magnitud. D'una banda hi trobem l'anomenada Gematria, que atorga a cada lletra un valor numèric i permet establir sinònims per la via aritmètica, com ara Achad (unitat) i Ahabha (amor), totes dues amb un valor numèric 13. Val a dir que el 13 és el nombre de l'amor etern que simbolitzen Jacob i els seus fills, o Jesucrist i els seus Apòstols. La segona operació cabalística s'anomena Notarikon. Consisteix a interpretar les lletres com a acrònim abreujat de frases senceres. Per exemple, quan David proclama al seu testament que Salomó l'ha maleït diu Nimrezeth; les consonants d'aquest mot hebreu són un acròstic dels retrets que el profeta féu a David. nmrzt: Noeph (adúlter), Moabi (moabita, perquè era descendent de Ruth), Rozeach (assassí), Zores (violent) i Thoeb (cruel). Finalment, la tercera operació cabalística és la generació anagramàtica continguda al Themura, que estableix una sèrie de regles per combinar les lletres de les paraules.
Les claus d'interpretació d'aquestes senzilles operacions enigmístiques (aritmogrames, acrònims, anagrames) de la teoria cabalística del llenguatge són complexes i resulten susceptibles de patir tota mena de manipulacions. Sobretot a partir de l'acció despietada dels pietistes alemanys del segle xviii, que gairebé reduïren la seva interpretació de la Càbala a un compendi d'endevinalles, jeroglífics i xarades fixades posteriorment en un llibre polèmic i poc fiable, anomenat Tarot. Les setanta-vuit làmines simbòliques que formen la baralla del tarot són avui en dia a l'abast de qualsevol curiós a les llibreries més accessibles del món, igual com nombrosos llibres de consum que exploten el misteri esotèric que sembla embolcallar tot allò que té relació amb la Càbala sense cap garantia de rigor.
De manera que les diverses manipulacions lingüístiques a què el Lloyd contemporani sotmet l'històric --Cravan-- no poden ser alienes als acabalats mots que la tradició semítica ens llença com espurnes des de l'obaga llunyana dels temps. Georges Perec recordava tot sovint que el seu cognom volia dir paràgraf en hebreu. Un altre gran escriptor d'origen jueu, l'italià Primo Levi, ens para unes quantes sorpreses trans-etimològiques al seu famós recull de relats químics El sistema periòdic (Edicions B). A la pàgina 16 de la traducció catalana descobrim, admirats, que Tzarà vol dir "desventura" en hebreu. ¿Tal vegada la malastrugança dadà que conduí Cravan a la barca fatídica? Potser cal que Roger Lloyd reconsideri la seva anàlisi tropològica.
És clar que la transcendent revelació amb què Levi ens obsequia ve acompanyada de dues perles malaies molt més entranyables. A la pàgina 17 de la mateixa edició, Primo Levi entra de ple en el camp de la suplantació i ens fa retrobar la nostra infantesa més tendra, amenitzada per un jove ventríloc espanyol que feia dialogar un voltor xulo-picines anomenat Rockefeller amb un lleó mestre en lo gai saber que responia al cinematogràfic nom de Rodolfo. Després va arribar la pesada de la Mari Carmen i tots els ventrílocs van començar a obrir la boca com babaus en comptes de fer la seva feina amb la mestrívola dignitat de José Luis Moreno. Però, potser per alguna cosa, Morénô vol dir "el nostre mestre", en hebreu. I l'última, la més poètica. A la pàgina 22 Primo Levi consigna una nova trans-etimologia que desvela la discutida concessió de la flor natural dels Jocs Florals del 92. Resulta que Susanna, transliterat, vol dir "lliri" en hebreu.