dissabte, 31 d’octubre de 1992

Bye bye Olympic!

Darryl Francis és un britànic de classe mitja que viu a la bella localitat de Mitcham, al comtat anglès de Surrey. Probablement els seus veïns declararien d'ell que és una persona com les altres, que sempre ha estat exquisidament amable quan li han demanat que els recollís el correu o la llet. La gent del barri de torn diria que han coincidit moltíssimes vegades amb ell al pub sense que Francis mai no passés de la quarta pinta de cervesa. El policia del poble no el coneixeria ni de vista. Els mestres de l'escola on Francis porta els seus fills reiterarien la seva completa normalitat. Dona, dos fills, vida ordenada... Només alguna veu discordant podria aventurar que ja s'ho pensava, que sempre li havia semblat que tantes hores tancat a les golfes de casa no presagiaven res de bo.
Perquè el tal Darryl Francis és un malalt de l'olimpisme ben diferent de tots els altres que tan bé coneixem per aquests verals ara que som a punt d'arrencar l'últim full del benaurat 92. Els malalts de patologia normal tenen a casa els llibres amb tots els resultats esportius de les vint-i-cinc olimpíades (ells em farien posar Jocs Olímpics), retenen a la memòria els cognoms més estrafolaris d'atletes dels cinc continents, saben què és un pebeter molt abans que els seus compatriotes i participen cofois a tots els concursos que els països organitzadors de jjoo s'empesquen a un any vista de l'esdeveniment (Objetivo 92, Compte Enrera) per tal de publicitar-lo tot creant el que anomenen un estat d'opinió favorable. A més, solen haver fet algun curset de mitologia grega per poder entendre les estranyes cerimònies paral·leles que els organitzadors s'entesten a insertar entre cursa i cursa.
El nostre Darryl Francis no és un prolímpic d'aquests. Les seves gestes són d'un altre món. L'agost de 1976, mentre Montreal era el centre del món, Francis va publicar un article desafiador a la revista enigmística nord-americana "Word Ways". En aquest desafiament enigmístic, el foll de Surrey presentava 60 paraules (d'una longitud variable entre 1 i 7 lletres) que es podien combinar amb el mot Olympic per donar-ne un altre d'acceptable en llengua anglesa. Així, Gala permetia accedir a Polygamical mitjançant una acurada combinació de les lletres olímpiques i les de Gala que no deixaria indeferent Dalí. Un dels assoliments més celebrats (pel bon Darryl) del 1976 era el verb "arribar" (Reach), que permetia dos rècords olímpics: Microcephaly i Pyrochemical.
En el seu article, el foll de Surrey proposava cinquanta-vuit altres anagrames compostos i esperonava els depravats subscriptors d'aquesta publicació letal a apuntar-se al seu Olympic Quiz. Però ningú no li va fer cas. De manera que el bon Darryl es va tornar a tancar a les seves golfes uns quants anys més, lliurat a la seva frenètica activitat creadora. Ens l'imaginem esperant frisós l'article d'algun competidor olímpic a cada nou número trimestral de "Word Ways". Fins que, vuit anys després, devia perdre la paciència o l'esperança. Proveït de seixanta nous fruits de la seva pindàrica imaginació, va publicar un nou article a la revista que es deia An Olympic Quiz. 1984 Style. Los Angeles era a punt de rebre el foc sagrat de l'olimpisme i el boig de Surrey tornava a la càrrega. Aquesta vegada, les seixanta paraules proposades tenien una longitud que anava d'una a nou lletres. Francis superava els seus propis rècords. D'aquesta època és un dels assoliments més llargs que li coneixem. En transformar els químics Chlorates en olímpics, troba l'impagable adverbi Thermoscopically.
Val a dir que el segon repte de Darryl Francis tampoc no fou tingut en compte per ningú. De manera que el pobre noi ha esperat vuit anys més a l'ombra de les seves golfes i en el número d'aquest estiu de "Word Ways", aprofitant la capitalitat muscular de Barcelona, ha publicat un tercer article, anomenat resignadament A third olympic quiz en què proposa seixanta nous anagrames olímpics. Francis adverteix que algunes de les paraules que cal esbrinar no figuren al Webster's unabridged (el diccionari canònic dels enigmistes americans) i en dóna les extravagants fonts d'on les ha extret (algunes són senzillament paraules acceptades oficialment per la Federació Anglòfona d'Scrabble). L'anagrama olímpic més bell de Francis es forma a partir dels únics exclosos dels jjoo de Barcelona, els Serbs, que olímpicament barrejats esdevenen un adverbi força escaient per recordar la reducció de territoris de la gran Sèrbia: compressibly,
Suposo que el pobre Darryl Francis rebria amb satisfacció qualsevol mínim indici d'haver estat llegit i comprès. Els enigmistes també tenen la seva quota de vanitat. Sobretot si menen una vida tan sacrificada com el boig de Surrey. Per això, seguint el seu dubtós mestratge, proposo un repte per al proper trimestre. A veure quantes paraules trobem que, combinades amb l'emblemàtic mot "Eleccions", en donin una altra d'acceptable en català.