dissabte, 28 de novembre de 1992

Semagames

"Semagames" és el nom d'un butlletí quasi clandestí que només llegeixen la vintena llarga de membres del CPI (Club Palindròmic Internacional) que Josep Maria Albaigès va ubicar a Barcelona ara fa un lustre. Membres tots contagiats pel virus del llenguatge en la seva variant especular. Alemanys, australians, nord-americans, argentins, espanyols, txecs, israelians, catalans... Tots ells ben fascinats pels cap-i-cues de les llengües, folls pels palíndroms: aquestes construccions especulars que prenen sentit en els dos sentits de lectura. L'1 de juny de 1987 sortia el primer d'aquests butlletins, encara innominat, però ja ben carregat de col·laboracions en diverses llengües encapçalades per l'anglès i l'espanyol.
El segon número, ajornat fins al gener de 1989, va sortir després d'una votació interna per triar capçalera. "Semagames" es va imposar a d'altres opcions palindròmiques, com ara "Arte Letra", "La breve verbal", "Rever", "Tot" o "Pal Clap". Posteriorment, primer amb la incorporació del tarraconí Ramon Giné --que en pocs anys ha esdevingut el major taxonomista de palíndroms del món--, i després amb les habituals col·laboracions del mallorquí Antoni Llull (de cognom força premonitori) i sobretot del musicòleg barceloní Jesús Lladó, la nostra llengua ha anat esdevenint vehicular i majoritària. Ara "Semagames" arriba al seu número 17 de la mà de l'incansable divulgador de la màgia cap-i-cua Ramon Giné.
La restringida difusió d'aquest fascinant paradigma de l'especialització hemerogràfica no impedeix la constant publicació d'una gran varietat de materials. Des que Giné ha assumit la redacció de "Semagames" la mateixa gestió del seu puixant arxiu li ha permès farcir el butlletí amb articles especialment escrits per membres del CPI (amb les seves subsegüents traduccions resumides a l'anglès i a l'espanyol) i amb tota mena de material espigolat d'ací d'allà. Per exemple, al número de desembre del 92 (aquest dissetè que precedeix l'esperada majoria d'edat palindròmica) es recull una nota apareguda al número de novembre de la revista nord-americana Tennis Magazine. Els especialistes en l'ATP descobreixen, astorats, que la campioníssima Monica Seles i l'alemanya Angela Kerek són les úniques jugadores del circuit que presenten un cognom palindròmic.
L'exemplar que avui sotmetem a publicitació enigmística --el dissetè-- conté interessants col·laboracions. L'holandès Willy de Winter tradueix a l'espanyol palíndroms neerlandesos i alemanys d'un recull anomenat Symmys, el nord-americà Michael Helsem fa de la palindromia objecte de mail-art, l'holandès Maarten van Gorkom tradueix a l'espanyol un article de l'enigmista neerlandès Lucas Ligtemberg, Ramon Giné escriu sobre la vasta producció palindròmica del recentment traspassat Gabriel Brusi (que va ultrapassar la ratlla dels 2000 exemplars en les dues llengües peninsulars en què escrivia), Jesús Lladó ofereix una nova sèrie de les seves creacions palindròmiques (que ja depassen en nombre les del prolífic Brusi) i el mallorquí Antoni Llull escriu un nou article sobre l'estètica dels palíndroms.
La publicació, de disseny senzill i 36 pàgines de gruix, sol acompanyar amb il·lustracions sorprenents les disbauxes sintàctiques a què la pràctica palindròmica sotmet la llengua. Aquest número presenta en portada un rostre reversible de Francisco R. Garbarino, extret de la tristament difunta "Cacumen", i tanca amb una de les millors il·lusions òptiques de la Nord-amèrica vuit-centista: un bust de cavall, amb crinera inclosa, que un mer gir de noranta graus transforma en un gripau de conte de fades, on la crinera és la fulla que trepitja l'amfibi i els narius equins són els ulls de la granota.
És clar que, posats a capgirar les coses, potser en el número proper "Semagames" podria fer-se ressò de la facècia bifront que Els Pets han introduït al seu "Fruits Sex". L'enregistrament conté una frase inintel·ligible que, convenientment invertida, fa: "vas més calent que un llum de ganxo".