dissabte, 9 d’octubre de 1993

El valor del whisky

En aquests temps d'eufòria abolicionista, defensar algunes de les nostres tradicions més estimades resulta un pèl complicat. Parlem de tradicions tan arrelades com el tabac, el roquefort, el corre-bous o el whisky. Tan nostres. Les tres primeres ja han estat prou objecte de debat. Pel que fa a la quarta, a banda d'altres virtuts que ara no treurem a col·lació, des d'una perspectiva estrictament enigmística el whisky té un valor molt elevat.
Un pangrama és qualsevol frase que contingui totes les lletres de l'alfabet. Els principals usuaris d'aquesta figura retòrica són els inefables professors de mecanografia, sempre entestats a fer moure tots els dits dels seus alumnes pel teclat. Dos exemples que campen per l'imaginari col·lectiu de molts catalans que van aprendre a escriure a màquina en espanyol (com si les màquines... etcètera) són Jovencillo emponzoñado de whisky, qué mala figurota exhibes (51) i Exhíbanse politiquillos zafios, con orejas kilométricas y uñas de gavilán (64). Com es pot apreciar, la constricció alfabètica dels pangrames els mena a crear imatges suggestives i vagament relacionades amb la borratxera. I és aquí on entra el whisky, un component òptim per accedir a tres lletres de molt baix rendiment lingüístic (W, K, Y) en la majoria de llengües romàniques.
Perquè la recerca del pangrama perfecte és un dels reptes més interessants de l'enigmística. Les frases que contenen l'abecedari posseeixen una contundència incontestable. Així com el palíndrom més llarg tendeix a l'infinit i l'anagrama òptim és una qüestió del tot subjectiva, el pangrama perfecte és una fita tangible, tot i que sovint esdevé una recerca infructuosa i apassionant. Buscar-se la vida amb només cinc vocals i un vintena de consonants recorda aquelles festes escolars en les que les noies anaven francament escasses.
En anglès, dos dels pangrames més ajustats no defugen la temàtica etílica, malgrat l'absència del whisky. Són Pack my box with five dozen liquor jugs (32) iWaltz, bad nymph, for quick jigs vex (28). En francès, els pirats de l'Oulipo, al seu Atlas de Litterature Potentielle (Gallimard, 1990) precisen que el pangrama francès més breu ésWhisky vert: jugez cinq fox d'aplomb (29) i el situen al costat d'altres frases més exòtiques, com ara la bellíssima Monsieur Jack, vous dactylographiez bien mieux que votre ami Wholf (56). Els italians ho tenen més fàcil, perquè parteixen d'un alfabet de 21 lletres. El 7-1-1979, arran d'una convocatòria del setmanari "Espresso", Salvatore Chierchia publicava Pranzo d'acqua fa volti sghembi (26) i el mateix dia Umberto Eco en proposava un de 21 que ha fet fortuna: TV? Quiz, Br, Flm, Dc... Oh, spenga! en el qual suren les Brigate Rosse, la Federazione Lavoratori Metalmeccanici i la Democrazia Cristiana.
Fa anys, arran de la inclusió d'una enigmàtica endreça pangramàtica en anglès al volum Avaria (Empúries, 1990) de Josep Maria Fonalleras, vam confegir una humil i etílica aportació al camp verge dels pangrames catalans. El nostre pangrama feia "Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d'hidrogen" (43). En aquella època no sol·licitàvem directament la col·laboració dels lectors, però així i tot es va organitzar una subhasta a la baixa entre els mecanògrafs més conspicus. De fet, vam anar rebent dotzenes de pangrames cada cop més curts. A banda del whisky, d'altres mots recurrents eren Kuwait, kiwi i Kíev. El rècord l'ostentava l'estudiós mallorquí Antoni Llull Martí amb "Aqueix bajà, Zoè, poc whisky del fi m'entregava" (37) fins que s'hi va posar una autèntica Bubka del pangrama, que es va batre a si mateixa diverses vegades, des de 37 fins a 33 lletres. El rècord actual data de juny de 1992 i el deté la lingüista Carme Vilà i Comajoan: "Zel de grum: quetxup, whisky, cafè, bon vi; ja!" (33).
És clar que cap rècord no és definitiu, sobretot quan les 26 lletres de l'alfabet poden ser combinades de 403.290.000.000.000.000.000.000.000 maneres diferents. Escriviu a Secció Enigmística. Diari AVUI. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.