dissabte, 16 d’octubre de 1993

L'harem dels Schwartz

Abans de l'estiu vam llençar una proposta enigmística arravatadament orgiàstica. Es tractava de trobar una mena de paraules que vam batejar a l'aràbiga: els mots harem (mots amb només una vocal i més de tres consonants o viceversa). La inspiració ens venia d'Italo Svevo. El nom real del genial escriptor de Trieste era Ettore Schmitz (harem i-6), però l'autor de Senilità i La coscienza di Zeno afirmava que sempre li havia semblat que la pobra "i" del seu cognom germànic restava sola i perduda enmig de la mitja dotzena d'agressives consonants que l'envoltaven, de manera que va decidir ocultar-se rera un pseudònim conciliador de les seves identitats italiana i germànica: Italo Svevo.
Alguns lectors, esperonats pels plaers de Schmitz, ens han fet arribar mots harem diversos, que aquesta vegada dividim a la manera de les cerveses, nacionals i d'importació. Pel que fa als nacionals, tots són homologats per la lexicografia oficial. Els camps (a4) i el magnífic harem panvocàlic ouaire (5r) eren els exemples que proposàvem. El professional de la compra-venda d'ous només ha pogut ser igualat, però els nostres camps han estat superats pels crancs frescs (a/e5), els grills lloscs (i/o5) i els troncs (o5) tramesos per Jaume Macià (Sabadell) i els bruscs grunys (u5) emesos per Sofia Robusté (Valls). Els èmuls de l'ouaire són dues simpàtiques velletes amigues de Carme Vilà (Torelló) —iaieta (5t) i iaiona (5n)— i un munt de pretèrits imperfets tramesos per la pròpia Carme Vilà i per Alfons Saumell (Barcelona): quèieu, obeíeu, adèieu, eixíeu, ajèieu... Uns dels principals conreadors dels mots harem homologats pels diccionaris són els jugadors d'scrabble, que sovint han de fer tirades amb només una vocal o una consonant al faristol.
Però la majoria aclaparadora d'harems que hem rebut són d'importació, potser per la presència d'Ettore Schmidt en la gènesi del fenomen. Clara Solans (València) ens fa arribar un retall de diari on hi consten una parella de famosos tennistes que mantenen modestos harems de quatre concubines: Prpic i Stich (i4). Una altra tramesa de grau 4 (Jordi Garcia, Badalona) conté la referència a un polèmic assaig sobre les drogues "Nuestro derecho a las drogas" (Anagrama, 1993) del pensador Thomas Szasz (a4). Garcia inclou també el líder de la vida esportiva de la ciutat comtal: Johan Cruyff (u5), a pesar de l'hermafroditisme latent de la i grega. Una última referència bibliogràfica puja al grau 6 la magnitud de l'harem. Es tracta de "La venganza de la historia" (El País-Aguilar, 1993) del periodista germànic Hermann Tertsch (e6). A més, el lector que ens el fa arribar rivalitza amb el teutó, perquè signa Pep Trenchs (e6) (Barcelona). Probablement Trenchs sigui el cognom d'origen català d'harem més fastuós.
L'harem més concorregut és, fins ara, el dels Schwartz (a7). L'incansable corresponsal Alfons Saumell (Barcelona) en documenta cinc via GEC. Els cinc Schwartz podrien fundar un harem en format acadèmia d'idiomes, perquè cobreixen moltes llengües: el francès del matemàtic gal Laurent Schwartz (1915-), l'esperanto de l'escriptor i humorista francès Raymond Schwartz (1894-1973), l'anglès del físic nord-americà Melvin Schwartz (1932-) —premi Nobel de física el 1988—, el neerlandès del novel·lista holandès en llengua anglesa J.M.W. Schwartz (1858-1915) i la incògnita del presumpte metge que devia batejar la síndrome de Schwartz-Bartter. A Saumell, com és natural, se li escapen d'altres Schwartz més o menys famosos, com el polític conservador espanyol Fernando Schwartz, que completarien aquest club de polígams. És clar que Saumell, murri enigmista, localitza a la sempre rendible "Guia Telefònica de Barcelona. Secció Alfabètica L/Z" una pàgina (la Schweiz-735) que és tota una joia, i ens demostra que els afortunats senyors Schmmitt, Schvenck, Schwandl, Schwandt i Schwippl són conciutadans nostres a la ciutat post-olímpica. Algú coneix un harem més nombrós? Escriviu a Secció Enigmística. Diari AVUI. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.