El bacallà dels alfagrames

Dèiem en ple agost que els alfagrames no eren missatges galàctics, sinó un mecanisme batejat l'any 1974 pels editors de la revista italiana d'enigmística "Il Labirinto" que consisteix a reordenar alfabèticament les lletres d'un mot. L'alfagrama de Lleida és, per tant, adeill. El de València, aaceilnv. El d'agitem aegimt, igual que el d'imatge. El d'agost agost. El mes més calorós i ric de l'any ens servia per demostrar que alguns alfagrames han saltat al diccionari. El cas de l'eslògan publicitari "agitem imatge" demostra que tots els anagrames comparteixen alfagrama.
Vam plantejar llavors un seguit de reptes Guinness per als alfagrames en català, que molts lectors s'han encarregat d'acceptar, amb fortuna diversa. El primer era establir quins serien els alfagrames que ocuparien els llocs segon i últim en una llista per ordre alfabètic que englobés tots els alfagrames de la llengua catalana. El primer sempre és molt senzill, i coincideix amb el de la majoria de les llengües (a), però el segon ja resulta més complicat, perquè l'abella (aabell) va rera el bacallà (aaabcll). Pel que fa al segon, la cosa ha anat renyida. Jep Ferret (Barcelona) proposava catalasanegativa (aaaaaacegilnsttv), amb les seves sis as seguides de ce, fins que Alfons Saumell (bcn) el va superar amb les sis as seguides de be d'abacallanada (aaaaaabcdlln) que justifica per l'infinitiu "abacallanar-se" (dllc). Curiosament, l'adjectiu "abacallanat/ada" (molt prim) només surt al Diccionari nacional de la llengua catalana de J. Miracle, però aquest recent diccionari no en recull l'infinitiu.
És clar que en qüestions de llengua, sempre és fotut saber qui talla el bacallà. Quan ja crèiem que el bacallà era el nostre peix, ens ha arribat l'ensurt. El mateix Saumell envia quatre possibles significats d'aa (aa), extrets de la gec. Eliminades les dues abreviatures i un nom propi —nom obsolet del riu Gauja—, cal acceptar que aa (en geologia, cert tipus de corrent de lava) és un mot indoor que ocupa el segon lloc entre els alfagrames. Pel que fa a l'últim, el repte ha resultat molt més senzill que no pas en anglès. L'últim que Martin Gardner va documentar en anglès era sty (sty, "porcellera"). En català, el nombre u (Jep Ferret, bcn) és l'últim alfagrama. Les bufetades aquí van pel penúltim, que és de moment per a un xut (tux) (Jep Ferret, Sandra Mundó, Pep Muñoz, tots de Barcelona) que encara batria la porcellera dels anglesos.
El tercer repte era trobar els mots alfagramàtics més llargs, partint d'agost (alfa-5). L'agost només ha estat superat per alguns alfa-6 preciosos, com ara accent, abells i finors. Un sol alfa-7 ha estat localitzat pels dos grans campions alfagramàtics (A. Saumell i J. Ferret). Es tracta d'abellot (alfa-7) que roman brunzint en el seu tron, de bracet del billowy (ondulós) de Martin Gardner. El quart repte era l'invers: trobar mots perfectament ordenats en ordre alfabètic descendent, com ara trona (omega-5). Molts lectors han igualat la trona retro-alfagramàtica, amb mots com ara triga, Única, tomba o sÒlid. Però només un l'ha superat (de nou el rècordman Saumell), amb un núvol xuclador: tromba (omega-6). Els anglesos continuen per damunt nostre. Dimitri Borgmann documenta un espiadimonis de l'Índia anomenat zyxomma (omega-7).
L'últim repte era el dels abecés: mots que continguin el màxim nombre de les primeres lletres seguides de l'alfabet, encara que no les presentin en ordre (per això els anomenem abecés). Un badoc és un abecé-4 perquè el seu alfagrama conté les quatre primeres lletres sense repeticions (abcdo). Modificable (abcdefiilmo) era el preciós abecé-6 que calia superar. El nostre campió alfagramàtic ho ha aconseguit amb una argúcia ben legítima: el neologisme higromodificable (modificable per l'acció de la humitat) és un magnífic abecé-9 (abcdefghiiilmoor).
Si encara teniu millors alfagrames, escriviu a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.