dijous, 9 de novembre de 1995

Alfanombres

Fa un mes llarg proposàvem des d’aquesta secció que avui arriba als tres-cents capítols l’elaboració d’alfanombres similars a l’episodi que generà l’universal casset (K7). La resposta ha estat massiva. Un alfanombre és 1 criptograma que B1 de la D1 dels noms de xifres i lletres per bastir 1 9 missatG. Els “indoor” consten només de xifres i lletres, com ara el 7G de la immortal Girona, un U7 de peluix (¿1T o 9T?), el 6TM operatiu d’un ordinador, la I1K del jardí o el gràcil Q7 de la ballarina. Alfons Saumell (Barcelona) és qui més ha excel·lit en aquestes troballes “indoor”. Fins al punt que ha arribat a ampliar-ne l’abast en autèntics criptogrames cosins d’aquell 1001 sord que no ho sent, no ho sent. Així la radiofònica KDN3 (Cadena 3), T7IB1 (té set i beu), D9TTK (de nou té teca), CKTP1 (sé que té peu), SRD2 (s’erra de dos) o el forçat PK2D1PS (pecadors d’una peça).
Però les variacions “open” són, com sempre, la sal de la vida. Dani Ruiz-Trillo (Bcn) ens fa arribar un eslògan semenfotista: A80FA (avui tant te fa), Xavier Baiget (Terrassa) descobreix uns interessants 103-200 (centres docents), un conegut periodista signa 6Q Baiges i Pau Pla (Torredembarra) rebateja la genial col·laboradora de Bigas Luna com QK Valls.
Aquesta mena de propostes solen transportar els lectors als vells temps escolars. Lamentem si som responsables directes d’algun mal record. La qüestió és que Pelai Ribas (Bcn) rememora un vell professor de “La Salle Condal” anomenat Ramón Doste Ochoa. Les seves víctimes, ja protoenigmistes, el coneixien com el 2T8A. Per la seva banda, Josep Abellan (Bcn) recorda un precedent alfanumèric “open” pouant en la memòria d’unes classes de literatura espanyola. El professor els va dir el primer dia que per saber de literatura n’hi havia prou amb saber comptar. Els va demanar que comptessin al final de cada frase i va dir “Miguel de Unam... 1, Benito Pérez Gal... 2, Miguel de Cervan... 3 i Luca de Tena Don Tor... 4”. Es veu que la literatura espanyola de l’època no tenia ni cinc. Abellan recorda l’antiga plagasitat i la reutilitza per introduir-nos en la geografia catalana alfanumèrica, encara que sigui en format “open”. En el seu exercici de “Som i Serem” troba 100elles, Fal7, 2rius, 7cases, 100menat, KrD10 i 3,1416neda.
Joaquim Roé (Bcn) amplia el joc alfanumèric a tota mena de símbols. Diu que les K+ de la Mascó provocarien 6+ entre els clients del Ix (l’híper) i que un peix mai no πK si no hi poses un bon ham. L’agosarament de Roé es remunta a l’antiguitat grega per bastir un text realment alfanumèric. “En ρG i la 3η anaven pel Kμ amb una Pψ a la mà. Van veure un Kτ i s’hi van φK. En aquella Qβ ell va descobrir la Tθ. Ella protestà: no em Vξ! Però va guanyar el Gν d’ell, van acabar fent-s’hi una Kζ”.
Si trobeu que alguna combinació D100 de lletres, digíts i símbols que pugui constituir un alfanombre interessant envieu-la a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. A10 siau!