Gregueries

Els últims exemples d'alfanombres enviats per lectors de l'AVUI que reproduïem la setmana passada es basaven en els equívocs que permeten els noms de les lletres de l'alfabet grec. Els bons mecanismes enigmístics mai no s'esgoten en si mateixos. Sovint són meres llavors que permeten la germinació de nous trops que alhora obriran els camins a noves propostes. Aquest desembarcament de l'alfabet grec en una proposta circumscrita a xifres i lletres n'és un bon exemple. Pura gregueria.
Probablement el malbaratador d'enginy més notable que ha donat la literatura espanyola d'aquest segle és Ramón Gómez de la Serna. Don Ramón, per anomenar-lo a la seva castissa manera. El prolífic autor espanyol, entre moltes altres coses, és el pare de les gregueries. Abans de 1912 una greguería era només un mot equivalent al nostre xivarri en la llengua veïna. Des de maig de 1960, el terme adopta formalment una segona accepció al DRAE en reconeixement a l'obra de Gómez de la Serna: agudesa verbal. Don Ramón va provar de definir la seva criatura en el llarg i documentat pròleg que precedeix el seu recull més ampli de gregueries Total de greguerías (Aguilar. Madrid, 1961): "La greguería es el atrevimiento a definir lo que no puede definirse, a capturar lo pasajero, a acertar o a no acertar lo que puede no estar en nadie o puede estar en todos". Pura antidefinició. Tot pot ser gregueria. Fins i tot aquell bar de Buenos Aires que freqüentava don Ramón, de nom BBYVT.
Moltes de les gregueries (de Gómez de la Serna i dels acòlits que van arribar a organitzar-ne un concurs en 1931) es basen en les relacions entre xifres i lletres. "La Z es el 7 que oye misa", va escriure Jacinto Miquelarena. "La R es la P marcando el paso", reblà l'escriptor argentí Gotardo Croce. "La Q nació un día en que la O, llena de alegría, movió su rabillo", fou la gregueria premiada. De fet, el pare de la criatura en va escriure moltes inspirades en lletres. Quatre exemples il·lustraran la seva manera de fer: "La T es el martillo del alfabeto"; "¿Es murciélago o es golondrina la tilde que vuela sobre la eñe?"; "La D mayúscula es la empuñadura de una espada sin hoja"; "La Y griega mayúscula es la copa de champaña del alfabeto".
Però les gregueries que senyoregen aquest article volem que siguin d'una altra mena. Un ràpid recorregut per l'alfabet grec fa saltar unes quantes de les seves lletres a la nostra realitat quotidiana. Ens podem passejar en un Alfa Romeo, vendre'ns un vell video Beta, mirar una Gamma de productes, llançar-nos en Ala Delta, escapolir-nos d'un cotxe Zeta, lluitar contra ETA, assistir a la diada del Pi de les Tres Branques, comprar-nos una samarreta blaugrana de la marca Kappa o apuntar els nostres fills al Casal Lambda i a l'Escola Tau.
Si voleu completar l'inventari de lletres gregues que habiten entre nosaltres envieu les vostres gregueries a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.