dijous, 23 d’octubre de 1997

El primer encreuat

Un dels subgèneres més fascinants de la història reprodueix una picabaralla ben habitual a la tanda de la fleca: la discussió per dilucidar qui anava primer. ¿Qui va arribar abans al Pol Sud? ¿Qui és l’inventor del submarí? ¿Qui va desxifrar primer l’escriptura jeroglífica? Els textos canònics de la història consoliden un nom —Amudsen, Peral, Champollion— i després els intrèpids buscadors de tresors reivindiquen les versions alternatives, com molt bé saben els valedors de Narcís Monturiol. La invenció dels mots encreuats entra de ple en aquest subgènere.
Els historiadors de l’enigmística han establert oficialment que els primers mots encreuats els va publicar l’anglès Arthur Wynne el 21 de desembre de 1912 a Nova York. Com que l’esclat crucigramista es va produir als anys vint la data es va consolidar sense gaire discussió. S’admetia que a finals del s XIX algunes publicacions havien publicat jocs geomètrics semblants —fins i tot es documentava un 9x9 en un número de 1875 de la revista infantil “Saint Nicholas”, també a Nova York—, però tothom els titllava simplement de precursors.
La cosa es va complicar quan una hipòtesi romàntica va començar a competir amb la canònica. L’inventor alternatiu també era un emigrant anglès, però les seves circumstàncies vitals eren més enigmàtiques. D’entrada el seu nom oscil·lava entre Victor Orille i Victor Erwill. A més, el predecessor de Wynne hauria fabricat el primer encreuat mentre complia condemna en un presidi sudafricà de Ciutat del Cap per homicidi. El cert és que, tal com escriu Fernando Pessoa —que hi va créixer— l’enigmística era molt popular a la Sudàfrica de primers de segle. El cop d’efecte d’atribuir un joc basat en reixes i en la tortura mental a un homicida era notable, però les proves físiques del seu invent mai no van aparèixer i Wynne es mantingué còmodament instal·lat en el seu tron.
Des de fa uns anys, però, els enigmistes italians han tornat a posar en qüestió la primacia anglosaxona. La figura recuperada en aquesta operació és la de l’enigmista de Lecco Giuseppe Airoldi. Airoldi, nascut a Castello di Lecco el 8/9/1861 i mort a Lecco el 13/12/1913, va ser funcionari municipal i corresponsal del “Corriere della Sera”, a banda d’enigmista i musicòleg. Naturalment, mai no va arribar a saber res de Wynne. Però els italians han desenterrat els jocs publicats per Airoldi i aquest cop les proves documentals no admeten cap dubte. Els primers mots encreuats d’Airoldi es van publicar amb el títol “Parole Incrociate” el 14 de setembre de 1890 al número 50 del “Secolo Illustrato della Domenica” editat a Milà per Edoardo Sonzogno (pàgina 295, secció “Per passare il tempo”). És un 4x4 perfectament definit i les solucions fan Ripa-Oder-Sera-Amen en horitzontals i Rosa-Idem-Pere-Aran en verticals. Una mancança notable desaconsella la seva evolució de precursor a pare: l’encreuat d’Airoldi no té ni un sol quadret negre.