dijous, 2 d’octubre de 1997

Cronovies

No sabem si aquest nupcial quatre d’octubre que ens ve al damunt acabarà convertit en data prou assenyalada perquè la cisellin en marbre, però podria ser que algun alcalde monàrquic decidís batejar una plaça o un carrer amb el nom del Quatre d’Octubre. Un fet així no seria pas tan excepcional. Quantes dates figuren als nomenclàtors vials del nostre país? No és una pregunta retòrica. Quantes n’hi ha? De fet, el motiu fonamental d’aquest article és arribar a esbrinar-ho i per això, abans de res, sol·licitem la col·laboració de tots els lectors de l’enigmística que coneguin alguna via pública batejada amb una data concreta. Ens plauria que ens trametessin notícia de la seva ubicació i, si és possible, del significat commemoratiu de la data en qüestió.
Gràcies al filòleg barceloní Rafael Hidalgo, radicat des de fa disset anys a Roma, hem sabut que l’enigmista Stefano Bartezzaghi ha llançat des de les pàgines de “La Stampa” una sol·licitud semblant. Ja hem parlat altres vegades de Bartezzaghi. És un jove filòleg milanès que manté una secció setmanal de ludolingüística a les pàgines del suplement literari de “La Stampa”. En diu “La posta in gioco” i es dedica bàsicament a proposar jocs als lectors per després divulgar les troballes més interessants. Bartezzaghi aspira a completar els 365 dies de l’any amb places, passeigs, avingudes, carrers i passatges, però sembla que la vialitat italiana no dóna prou i ha començat a demanar ajut a l’estranger.
Nosaltres, ara per ara, ens conformarem si completem el calendari amb una dotzena de dates: a carrer per mes. Els anomenarem “cronovies” i els circumscriurem a dates que continguin dia i mes, com a mínim. Aquesta definició exclou indrets com la “plaça del Setge de 1714” (08004 Barcelona, a tocar de l’avinguda del Paral·lel) o la “plaça de la Revolució de Setembre de 1868” (08012 Barcelona, al barri de Gràcia). Per anar fent boca avui els proposem les tres úniques cronovies que figuren al nomenclàtor vial de la ciutat de Barcelona. La primera, per ordre cronològic, és al barri de Sants i té una curiositat afegida. És el “carrer del Vint-i-sis de Gener (de 1641)”, una data eminentment relacionada amb la història de Catalunya que els franquistes no van esborrar del mapa perquè coincidia amb el dia exacte de la seva entrada a Barcelona. Algun capsigrany encara devia pensar que era un homenatge ciutadà a “les tropes d’alliberament”.
Del gener saltem al mes de Maria. Una de les artèries perpendiculars al mar de l’Eixample és el “carrer del Dos de Maig”, seu de la mítica fàbrica de cervesa Damm. A més, a tocar de l’Hospital de Sant Pau, també hi ha un minúscul “passatge del Dos de Maig”. Finalment, el barri de Sant Andreu hostatja un ampli boulevard anomenat “passeig de l’Onze de Setembre” (08030 Barcelona). Una altra data prou coneguda.
Si us ve de gust, envieu-nos cronovies per correu a la Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona o maileu a 100343.1770@compuserve.com. En parlarem.