Capri, t'estimem

Ja faríem una mica tard, per afegir-nos a la campanya d'estimació singular que va començar a rebre l'any passat per aquestes dates el gran Joan Capri. Una campanya encetada per Salvador Escamilla que va incloure un disc compacte amb els seus millors monòlegs, un llibre que prenia el nom del títol d'aquest article i, en general, una recuperació mediàtica notable. No cal dir que ens hi afegim, encara que sigui fora d'hora, però el Capri estimat d'avui és un altre. Un indret meravellós de la Campània italiana on els astres semblen propicis per a l'enigmística.
Des de 1986 l'associació enigmística "Premio Capri dell'Enigma" promou la celebració d'un híbrid entre concurs i congrés que reflexiona sobre aspectes diversos del món de l'enigmística amb la notable incorporació de l'art contemporani i la literatura. Fa dos anys el nucli de la convocatòria va ser de tall buñuelià: "El discret encant de l'homonímia". Enguany, les sessions celebrades entre dijous i diumenge passats a l'hotel "La Palma" s'han desenvolupat sota l'influx dels laberints: "Le vertigini del labirinto (Premio Capri dell'Enigma - Convegno interdisciplinare - Eventi d'arte contemporanea) www.dial.it/capri.enigma". En altres convocatòries han destacat les figures d'assagistes com Umberto Eco o Omar Calabrese, però enguany la figura més destacada era la del poeta i enigmista Edoardo Sanguineti. Sanguineti va protagonitzar el divendres 16 una sessió anomenada "Poesia con enigmi ed enigmi in versi" i va presidir el dissabte 17 la taula rodona estel·lar amb ponències sobre "Perdersi: un gioco con la vertigine" (Paolo Fabbri) o "Cosa disse Dedalo ad Arianna porgendole il filo?" (Pierre Rosenstiehl). Altres ponències destacades van versar sobre els laberints en l'obra de Borges o, fins i tot, sobre la idea de laberint en l'envitricollat univers polític italià.
La columna vertebradora de Capri és la mateixa que la de totes les conteses del circuit enigmístic italià: un nombre notable de malalts de lletra s'hi desplacen per participar en diversos concursos de resolució d'enigmes (creats expressament), amb la competitivitat i el nerviosisme inherents a qualsevol campionat. Pur sexe. A més, una reduïda elite d'aquests jugadors compulsius fa mans i mànigues per revestir d'interessos culturals la furtiva trobada. Pur treball de seducció, objectivació del gaudi i comentari de sexe posterior. Per tant, a banda del Premi, a Capri també es van fer exposicions de laberints, projeccions d'escenes cinematogràfiques que incloïen escenes en laberints, un espectacle teatral, un de dansa anomenat "Tarantella e labirinti", instal·lacions artístiques, treballs de vídeo-dansa o inclús una sessió gastronòmica anomenada "Labirinti gastronomici ovvero come farsi divorare dalle parole".
Aquesta notable biennal de l'enigmística és única en el seu gènere arreu del món i té una vocació clarament internacional, malgrat la seriosa amenaça de la intraduïbilitat, sovint insalvable, de molts jocs de paraules.