dijous, 15 d’octubre de 1998

Muses de vacances

Joan Manuel Serrat les feia de vacances en una de les seves cançons i potser per això els seus serveis professionals cada cop són menys sol·licitats. El cert és que, a l'hora de demanar impossibles, molts artistes han substituït les muses per la inspiració (i afegeixen apressats que més val que la interfecta els enxampi treballant, no fos cas que algú dubtés de la seva honradesa). Poca gent recorda ja les pobres muses dels clàssics. I menys encara els seus noms i les seves especialitats. Són nou: Clio, Urània, Melpomene, Talia, Terpsícore, Erato, Cal·líope, Euterpe i Polímnia. Les nou filles de Zeus i de Mnemòsine. Provenen de l'Olimp i a l'època hel·lenística cadascuna va assumir una funció determinada. Clio va començar dedicada a la poesia èpica i després li adjudicaren la història; Urània augmentà el seu àmbit d'actuació en afegir l'astronomia a la poesia; Melpomene s'encarrega de la tragèdia: Talia de la comèdia; Terpsícore és la impulsora de la poesia coral i la dansa; Erato, tal com pertoca, promou la poesia amorosa, però també la geometria i la mímica; Cal·líope inspira elegies; Euterpe té competències sobre el cant de la flauta; finalment, Polímnia és la musa dels cants sagrats.
Cap de les nou muses no ha inspirat mai els enigmistes, i es fa difícil establir quina tindria millors qualitats per donar cops de mà als aficionats a crear i a resoldre enigmes. La proposta de triar la millor podria basar-se en les qualitats dels seus noms per generar jocs de paraules. Talia, decapitada, esdevé palíndrom i és anagrama d'un bon "aliat"; Erato és un nom banana; Melpomene genera un estrany anagrama que ens mena a la "pole position": "Menem Pole" i, finalment, Polímnia presenta anagrames molt encoratjadors: "Ponia Mil" o "Nipó a Mil". Però encara cal descobrir alguna raó definitiva que decanti els enigmistes a adoptar-ne una.
És clar que, posats a furgar, la presència latent d'algunes muses en la nostra vida és major del que ens pensem. Apol·lo, que en fou el príncep, ens remet a les constants temptatives nord-americanes de conquerir l'espai. Hi ha hagut i hi ha moltes sales teatrals que han triat el nom de Talia i, durant els setanta, algunes boîtes (boîte de noite, en solíem dir) van manllevar el nom de Cal·líope. A primers dels noranta l'enigmista Jordi Cebolla va editar uns mots encreuats gegants en format joc de taula de 15000 quadrets —12425 de blancs i 2575 de negres, amb 5076 definicions— i va batejar el seu invent amb un nom proper a Polímnia: "Polinimia (El crucigrama)". Finalment, Clio va ser recuperada per la casa Renault (amb èxit escàs) i algunes ments preclares han volgut veure la mà de la matrona del clan —Mnemòsine— rere aquell suavitzant de l'osset anomenat "Mimosín". Us convidem a buscar rastres de les muses entre nosaltres i a proposar-ne una perquè els enigmistes no haguem de treballar tant. Envieu-ho a la Secció Enigmística de l'AVUI. En parlarem.