dijous, 16 de març de 2000

Ara dóna'm Maradona

El destí d'aquest jugador argentí, sens dubte un dels millors futbolistes de la història, sembla marcat per la seva coneguda addicció a la cocaïna. Des del seu esclat barcelonista el "pibe" ha passat per un llarg calvari de caigudes i recaigudes —anuncis de "Drogues; Digues No" inclosos— que omplen de sentit la popular facècia del "donde dije digo digo Diego". Maradona és un home debilitat per l'èxit que semble necessitar tothora de dues crosses femenines —mare & dona— per no caure en el pou insondable que anuncien, entre d'altres, els reveladors anagrames onomàstics "ai, donem droga a / Diego Maradona" i "Diego Armando Maradona: domina o demanarà droga". Però el motiu d'aquesta columna no és pas estudiar els molts onogrames que permeten les lletres del nom del crack argentí, sinó divulgar un antic joc enigmístic que va esdevenir molt popular a Itàlia en la feliç dècada dels anys 20 del segle XX.
Mentre al continent europeu l'ebullició de les avantguardes omplia les revistes de literatura d'innombrables "ismes", a la península italiana circulaven desenes de publicacions periòdiques dedicades a l'enigmística clàssica, algunes de les quals han arribat als nostres dies. Després d'una notable arrencada vuitcentista les revistes més importants van ser quatre. En primer lloc "La Corte di Salomone", nascuda el mateix 1900 i encara avui en actiu. Després la "Diana d'Alteno" (Florència, 1891-1944), il·lustrada a tot color. La tercera més destacada era "La Favilla Enimmistica", la favorita de James Joyce quan aquest vivia a Trieste, on es va editar de 1907-1914 fins que la redacció es traslladà a Florència (1915-1930). I finalment, "Penombra", un mensual nascut a Forlì l'any 1920 i que, encara avui surt cada mes, fins fa poc coordinada pel català Rafael Hidalgo.
L'enigma que m'ha portat a pensar en Maradona va sortir a "La Corte di Salomone" durant els anys vint signat per Longobardo (àlies enigmístic de Cesare Strazza). S'anomena "Frase doppia" i es basa en una frase homofònica que pren dos sentits diferents segons com es transcriu. El lector ha de descobrir les dues frases ocultes de l'enigma. El que Longobardo va dedicar a la cocaïna fa tres quarts de segle feia així:
"A Lulù che prondea la cocaina
dissi: non pensi al male
che ti potrebbe fare, o mia piccina?
Lo so, lo so che s'usa
che XX XXXX XXXXXXX
dappertutto, purtroppo, è ormai difusa...
Sorridendo rispose:
tu non potrai capire certe cose
se prima della droga celestiale
non proverai le ebbrezze:
io X' XXX X'XXXX XXXX
che preferisco quella a le carezze."
Les dues frases homòfones que completen el vers són: "La moda mortale" i "l'amo d'amor tale". El català és força productiu en homofonies. Per exemple "has suprimit els sobrers", en central, sona com "has oprimit els obrers" i "mengem les que veig" com "mengem l'escabetx". Algú s'anima a fer-se'n addicte?